Resultats de la cerca
Es mostren 71 resultats
Lluís Calvo i Guardiola
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…
,
Lluïsa Julià i Capdevila
Literatura catalana
Crítica literària i assagista.
Es doctorà amb un estudi sobre Joaquim Ruyra, sobre el qual ha publicat diversos llibres, Ruyra, inèdit 1991, Joaquim Ruyra, narrador 1992, Epistolari de Joaquim Ruyra 1995 i Biografia de Joaquim Ruyra 1995, premi d’assaig Quima Jaume i Ruyra l’home i la seva imatge 2010 També ha estat comissària de l’“Exposició Joaquim Ruyra” amb motiu de l’any Ruyra 2003 Ha publicat estudis sobre Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera i Miquel Llor, sobre el qual escriví l’assaig Laura a la ciutat dels sants 1992 Però el seu treball destaca per la investigació sobre escriptores amb la voluntat de construir la…
,
Miquel Ferrer i Bauçà
Literatura
Periodisme
Religiós, periodista, poeta i libel·lista.
Religiós trinitari, estudià a la Universitat Literària de Mallorca, de la qual fou catedràtic de filosofia lulliana 1795-1816 Es destacà durant la guerra del Francès per la defensa aferrissada de l’absolutisme i per l’atac del focus liberal, sobretot de l’ Aurora Patriótica Mallorquina , que li valgueren l’enfrontament amb les autoritats civil i eclesiàstica Edità el periòdic Diari de Buja 1812-13, que el convertí en personatge popular També es distingí en la reacció absolutista el 1814, i el 1822 la impressió d’un fullet anticonstitucional li valgué la reclusió al castell de Bellver El 1835…
,
Sergi Pàmies
© Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo , s’inicià en la literatura amb dos reculls de narracions, T’hauria de caure la cara de vergonya 1986 i Infecció 1987 Posteriorment ha publicat les novelles La primera pedra 1990, premi Ícaro 1991, L’instint 1993, premi Prudenci Bertrana 1993 i Sentimental 1995, i els reculls de narracions La gran novella sobre Barcelona 1997, premi Crítica Serra d’Or 1998, L’últim llibre de Sergi Pàmies 2000, Si menges una llimona sense fer ganyotes 2006, premi Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or 2007, La bicicleta estàtica 2010, Cançons d’amor i…
,
Antoni Comas i Pujol
Literatura catalana
Historiador de la literatura i crític.
Vida i obra Fou un dels fundadors de la revista universitària “Curial” 1949 Deixeble de Martí de Riquer, es doctorà 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Feu edicions de textos de Teresa de Jesús, Joan Boscà i Juan de Valdés Publicà Les excellències de la llengua catalana 1967, Assaigs sobre la literatura catalana 1968, Joan Alcover Aproximació a l’home, al seu procés i la seva obra 1973, premi Joan…
Simona Pons
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor natural als…
Els escenaris de la memòria
Literatura catalana
Llibre de memòries de Josep M. Castellet, publicat l’any 1988.
A partir de la relació d’amistat i d’intellectual amb nou escriptors, l’autor mostra la relació que mantingué amb ells i en fa el retrat D’aquesta interrelació, en sorgeix una biografia contrapuntejada que serveix per a conèixer aspectes fonamentals i determinants de la biografia de JM Castellet El mateix autor defineix el seu llibre com «relats autobiogràfics al voltant d’uns personatges determinats» D’aquests personatges, tres són estrangers —Ungaretti, Passolini, Mary McCarthy—, tres, d’expressió castellana —Aranguren, Alberti, Paz— i tres són catalans —Rodoreda, Pla, Gimferrer— Mentre que…
Maria Barbal i Farré
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…
,
Dolors Monserdà i Vidal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora, signava normalment Dolors Monserdà de Macià.
Germana del pintor Enric Monserdà i Vidal S’interessà de ben jove per la literatura, en contacte amb la tertúlia formada al taller de relligat de llibres del seu pare, i ja el 1862 publicà un poema en castellà dedicat a Josep Anselm Clavé, i de seguida desplegà, inicialment també en castellà, una intensa activitat literària i publicística articles a la premsa com “La contribución de sangre”, del 1863, sobre la llei de quintes, ficció narrativa, poesia, més tard i episòdicament teatre Sembrad y cogeréis , 1874 A partir del 1875 escriví en català Participà assíduament als Jocs Florals de…
,
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del …