Resultats de la cerca
Es mostren 3986 resultats
Nova art de trobar
Literatura catalana
Títol d una preceptiva poètica mallorquina anònima de la segona meitat del segle XVI.
Desenvolupament enciclopèdic Durant molt de temps aquest text va ser atribuït al poeta Francesc d’Olesa, però l’estudi de l’obra demostra que va ser composta després de la mort d’aquest autor L’origen d’aquesta preceptiva es troba en els cercles literaris que reivindiquen una tradició literària pròpia davant la influència italiana i castellana, des d’una perspectiva moderna, però que recupera el valor dels autors medievals En aquest sentit, l’autor es proposa divulgar els principis poètics tradicionals, d’arrel trobadoresca, entre els poetes del seu temps La novetat del text també consisteix…
manuscrit Llabrés
Literatura catalana
Nom amb què es coneix el ms. 1.139 de la BC en honor del seu descobridor, Gabriel Llabrés, i que conté quaranta-nou peces dramàtiques del segle XVI copiades entre el 1597 i el 1599 per Miquel Pasqual, de Búger (Mallorca).
Es tracta del conjunt més important d’obres de teatre català antic que ens ha arribat, tot i que alguns dels textos apareixen copiats fragmentàriament i d’altres es ressenten d’una transcripció poc acurada Totes les obres són de tema religiós, llevat de la profana Doctor y bacheller , i majoritàriament compostes en llengua catalana n’hi ha quaranta-quatre en català i cinc en castellà Els noms dels autors només consten en tres ocasions segons el manuscrit, fra Antoni Cardils compongué la Consueta de la representació de la temptació que fonc feta a nostro Senyor Jesucrist , Bartolomé Aparicio…
La infanta Tellina i el rei Matarot
Literatura catalana
Comèdia burlesca atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet.
És una paròdia de la comèdia palatina que tracta de l’estratagema ordit pel rei Matarot per aconseguir casar-se amb la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, enemic seu El simbolisme eròtic dels noms dels personatges Tellina, Tofiu, Piula i la burla del decòrum són a la base de la comicitat de la peça Per confirmar o no l’atribució a Mulet la primera vegada que això es produeix és en una còpia del 1809, convindria fer una collació sistemàtica de tots els testimonis que la transmeten els més antics dels quals no són anteriors al segle XVIII, tenint en compte que n’…
Lo desengany
Literatura catalana
Peça dramàtica de Francesc Fontanella, datable dins dels anys de la guerra dels Segadors.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’estructura en dos actes, precedits d’una Lletra cantada Dos pastors, Tirsis i Mireno, solliciten l’ajut del màgic Mauro perquè posi remei a les seves penes amoroses Mauro, però, nega que ell pugui intervenir en qüestions d’aquesta classe i els proposa participar en una representació de les bodes de Venus i Vulcà per descobrir, en les peripècies dels déus, la manera de superar el seu patiment Les bodes de la desigual parella i la gelosia de Mart són tractades de manera grotesca, seguint l’exemple de les faules burlesques del seu temps Al final, gràcies a l…
Comèdia del Marquès de los Vélez
Literatura catalana
Obra anònima bilingüe sobre l’expedició de l’exèrcit castellà contra Catalunya el 1640 i la seva derrota a Montjuïc.
Es tracta d’una peça dramàtica en tres jornades, escrita amb l’objectiu d’incitar a la lluita contra els castellans al començament de la guerra dels Segadors A partir d’un fil argumental derivat dels fets històrics, que sovint són detallats amb precisió, la peça construeix una història amorosa amb elements d’intriga i de capa i espasa, i conflictes derivats de les relacions entre personatges catalans i castellans L’obra sembla destinada més a la lectura que no pas a la representació dalt d’un escenari Fou editada a Barcelona el 1641 i reimpresa l’any següent, acompanyada d’una Loa i d’un…
Los amors de Melisendra
Literatura catalana
Comèdia burlesca, atribuïda, amb dubtes, a Francesc Mulet, que parodia l’argument del romanç carolingi de Gaiferos i Melisendra.
Melisendra és raptada pels moros i retinguda a Sansuenya, mentre el seu espòs Gaiferos, dedicat al joc, es desentén de les seves obligacions cavalleresques finalment, Carlemany obliga Gaiferos a abandonar la mollície de la cort per rescatar-la En aquesta peça els personatges apareixen ridiculitzats, fent recurs al capgirament sistemàtic del decòrum les allusions obscenes i escatològiques hi abunden El desenllaç feliç de l’acció queda destruït al final quan un bou escapat clava la banya a l’entrecuix dels esposos retrobats Al ms 67813 del Fons Serrano Morales de l’Ajuntament de València l’obra…
Acte per a la Immaculada Concepció de Maria
Literatura catalana
Nom donat a una peça dramàtica de caràcter al·legòric a favor de la creença en la concepció immaculada de Maria.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra segueix el model castellà de l’acte marià, de característiques semblants —des del punt de vista formal— a l’acte sacramental, però temàticament singularitzat, perquè tracta de l’absència del pecat original en la concepció de la que ha d’esdevenir Mare de Déu És anònima i es conserva fragmentàriament, sense començament ni final el tros conservat 732 versos és d’una gran ambició literària i teològica És probable que la peça fos representada dalt d’un carro triomfal en la cavalcada organitzada pel collegi de Betlem de Barcelona, el 13 de maig de 1662, per…
Ofèlia Dracs
Literatura catalana
Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.
El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu,…
Profecies de Bernat de Mogoda
Literatura catalana
Poema de noranta-dues quartetes amb profecies, probablement de mitjan segle XVI, falsament atribuït al cavaller Bernat de Mogoda, el qual participà en la campanya de conquesta de Mallorca amb Jaume I (1229).
Es tracta d’un text en la tradició profètica d’Anselm Turmeda, escrit per un autor mallorquí anònim amb referències a la revolta de les Germanies Tant per raons lingüístiques com per l’exactitud de les referències a fets posteriors ha de ser considerat un text apòcrif, amb voluntat d’incidir en el present del segle XVI a través d’un model molt prestigiós aleshores s’ha d’inscriure dins la densa producció literària que hi hagué a Mallorca a l’entorn de les Germanies 1521-23 La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont i Desmur, és del 1606 S’han consignat com a dates…
Partinobles
Literatura catalana
Versió catalana del roman de cavalleries d’origen francès Partonopeus de Blois (s. XII) traduït a moltes llengües europees.
Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866, veié vint-i-…