Resultats de la cerca

Carmelità, fou lector d’arts al convent de l’orde a València Entre el 1667 i el 1668 participà en diversos certàmens poètics, generalment amb composicions en castellà En són un exemple uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata, i uns quartets de tema mitològic publicats el 1668 A la justa en honor de sant Joan de Mata i Fèlix de Valois 1668 fou premiat per un romanç en català, Cantar vull en bona xança , publicat a València el 1669

Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes de nova…

De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de vista…

Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària 1950, i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra Després publicà El temps de tants dits 1960, que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle 1966 L’any 1975 guanyà el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn , llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula El 1976 publicà Moviment peristàltic o Aquest home, per a mi, és una pesant bombeta…

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de las…

Vida i obra Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música El 1911 publicà el primer poema i poc temps després fou inclosa en l’ Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç 1913 i en l’ Antologia de poetes catalans moderns feta per Alexandre Plana el 1914 Dos anys més tard publicà el primer llibre Cançons i elegies El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana Visità o hi residí Itàlia,…

Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb una oració fúnebre de Joan Baptista Ballester i algunes poesies en llatí i castellà

Es doctorà en lleis i aconseguí una càtedra de dret a la Universitat de València 1673, però l’abandonà per intentar triomfar com a dramaturg a la cort de Carles II, a Madrid Les seves vint-i-tres obres teatrals es representaren en diverses ciutats entre les quals, València i Barcelona, però tingueren poc èxit a la cort La major part s’han perdut, set han restat manuscrites i només tres foren publicades Fábula de Céfalo y Procris 1680, El arco de paz del cielo Santa Bárbara i El católico Perseo San Jorge És autor d’un teatre barroc de tipus cortesà amb notable complexitat teatral i exhibició…

Capellà a Vilalba dels Arcs Terra Alta i beneficiat a Sant Miquel de València Cap al 1646 emprengué la traducció en vers castellà de tota l’obra d’Ausiàs Marc, que feu precedir d’una nota biogràfica del poeta i comentà amb glosses marginals Las obras del profundo y elegante poeta Ausias March, nuevamente corregidas y sin abreviatura alguna, desenterradas de su lengua lemosina, en octavas rimas castellanas Romangué inèdita al segle XVIII, un manuscrit d’aquesta traducció fou descrit per V Ximeno, mentre que Cerdà i Rico utilitzà notes que sobre la traducció havien deixat els germans Maians,…