Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la Diputació Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual collaborà assíduament Publicà, sota el guiatge de Manuel Milà i Fontanals i Ramón Menéndez Pidal, dels quals rebé mestratge, diversos treballs sobre Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig Fou collaborador del setmanari satíric “Don Cristóbal” i de les revistes “El Obrero Católico”, “Diario de la Plana”, “Ayer y Hoy” i…

Fou tipògraf i dirigí i publicà els setmanaris festius bilingües “El Gall” 1868 i “La Bomba” 1870-73, els quals, per suposades injúries a l’autoritat governativa, li ocasionaren problemes amb la justícia Collaborà també en altres publicacions, com ara sValencia Ilustrada” 1877, “El Bou Solt” 1877 i “Carracuca” 1877 Propugnador de la Renaixença a València, fou soci fundador de Lo Rat Penat 1878 i autor de diverses obres dramàtiques

Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes…

Vida i obra També exercí com a pintorA vint-i-dos anys entrà en contacte amb el grup modernista de Josep Aladern La preferència pel decadentisme tràgic, l’admiració per la natura i el menyspreu per la gran ciutat apareixen en la seva obra literària i artística Com a literat es dedicà a la narració lírica impressionista, amb accents negatius i crítics La seva obra, dispersa en publicacions periòdiques, fou recollida al volum Florescència 1902, que també conté algunes crítiques i articles sobre art i qüestions socials Se suïcidà a la platja dels Capellans de Salou, dut per les pressions socials…

Format al seminari de Vic i a Roma, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal, i, ordenat de sacerdot 1896, el 1898 en fou nomenat conservador Amb la documentació de les peces anà consolidant uns bons coneixements en els campsde l’arqueologia, l’art i la història, i la publicació de Nocions d’arqueologia sagrada catalana 1902 fou l’inici d’una projecció professional que gradualment li obrí les portes de moltes revistes especialitzades i divulgatives, en què collaborà regularment, i d’institucions com l…

Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i collaborà amb articles i poemes, en català i castellà, en la premsa valenciana Escriví el sainet Cento i Tomasa 1901 i nombrosos llibrets de falla Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil

Ordenat de sacerdot el 1920 Fou collaborador d’Antoni M Alcover Poeta de l’Escola Mallorquina, fidel seguidor i admirador de Costa i Llobera, la seva obra poètica es complau en la imitació, sense aportar novetats a la poesia mallorquina Habitual dels certàmens literaris, guanyà premis als Jocs Florals de Girona, Badalona, Felanitx i Valldemossa Collaborà a l’“Almanac de les Lletres” i a “Sóller” Durant la postguerra se situà en el grup d’intellectuals més conservador i prengué part en les tertúlies literàries de Guillem Colom i de la família Massot, a Palma És autor dels reculls Poesies…

Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia

Vida i obra Es formà a Montpeller, on el 1853 es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina Rebutjà d’exercir de metge a Menorca i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic, d’una banda, i, de l’altra, sobre història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana, amb Ramon Llull al capdavant L’activitat docent 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària privilegià, en una segona etapa, la producció pedagògica, amb obres de…