Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà inèdit un…

Vida i obra Canonge i arxiver, escriví el Llibre d’algunes coses assenyalades , vers el 1583, mentre era escrivent del racional de Barcelona Hi copià gran nombre de documents municipals dels anys 1423-1579 extrets del Llibre de solemnitats i del Manual de novells ardits , principalment Aquesta divulgació de documents li comportà un procés i la confiscació de la seva obra, inèdita fins el 1878 Anà a Roma, obtingué una canongia a Santa Anna de Barcelona i efectuà una important labor en el seu arxiu, on deixà els manuscrits Lucerna fundationum , Institutiones seu Lucerna i el Llibre del Nord…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe Barcelona 1742 per a l’ensenyament de l’ortografia i de la pronúncia del llatí, castellà i català Hi sosté la independència del català respecte de l’occità i el caràcter neollatí del català L’ortografia catalana d’Anglès, influïda pel castellà, és el primer intent important en aquesta matèria i tingué força ressò entre els gramàtics coetanis i immediatament posteriors Publicà també una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Es…

Publicà els seus dos primers poemaris en castellà i, a partir d’ Herbolari de silencis 1978, adoptà el català com a llengua de creació Després publicà Mediterrània 1979, premi Vila de Catarroja, Pagaràs els ous de cugul 1988, premi Ausiàs Marc de Gandia i Narcís de la memòria 2000, premi Vicent Andrés Estellés Ha traduït obres de Ronsard, Bonnefoy, Rustebues i Déguy, entre d’altres

Escriví la Comèdia de la general conquista de Mallorca  1683, drama històric típicament barroc, en tres actes i en vers de metres diferents Reconstitueix la conquesta de l’illa de Mallorca per Jaume I Aquesta obra es representà sovint a Mallorca fins al segle XIX, sobretot el 31 de desembre de cada any, en commemoració de la conquesta de l’illa per Jaume I L’únic exemplar conegut de l’edició Mallorca 1683 es conserva a la Biblioteca de Catalunya El 1792 Miquel Bover i Ramonell en publicà una adaptació al castellà

Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni reial que la reina —aleshores refugiada a Castella— havia aconseguit per als seus fills, cosa que estigué a punt de provocar una…

S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939 Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i feu la carrera de lletres a Montpeller Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994 Collaborà regularment a Midi Libre , L’Indépendant i Sant Joan i Barres , i també a Serra d’Or , Tele-estel  i  La Vanguardia , com també en programes de ràdio Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …

Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…

Professor de la Universitat Rovira i Virgili, d’on era catedràtic des del 1992 Començà conreant la poesia i és autor de diversos llibres com Llibre de sonets 1978 i Els dies durs 1979 Especialitzat en el segle XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme i els orígens del catalanisme És autor de les obres La burgesia reformista Reus en els fets de 1868 1980, Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX 1982, Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 1985, Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 1983, A bodes em…