Resultats de la cerca
Es mostren 3986 resultats
Joan Morer
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà de vinyater Fortament arrelat a la terra, de la qual extreia els temes i la força poètica, s’expressà en un llenguatge directe de fort impacte popular Escriví poesia i contes, obra en gran part inèdita Publicà Defensa i pèrdua d’Altariba 1973, D’une terre la manière 1974, Ribesaltes fa temps 1976, Bestiari i bestieses 1979 i Coloms entorn 1982 Collaborador assidu de L’Indépendant de Perpinyà, la cantant Gisela Bellsolà li musicà vuit poemes al disc Salut amb poesia 1979
,
Joan Moreno
Literatura catalana
Poeta.
Com a estudiant 1458 feu de testimoni del primer testament d’Ausiàs Marc, amb qui mantingué una demanda poètica Senyor mossen Marc, ja no m’enamore Notari, pertangué al grup de Bernat Fenollar — Escola Satírica Valenciana — i participà en les obres collectives Lo somni de Joan Joan 1496 i Lo procés de les olives 1497 Concorregué al certamen poètic del 1474 amb un poema que inclou l’acròstic Yolant , nom de la dama Violant d’Urrea Altres obres seves, de caràcter galant, foren copiades al cançoner Jardinet d’orats els incomplets Versets a una filla del governador de València i una Obra per…
,
Josep Morató i Grau
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a Lo Teatre Regional Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , Garba i Teatràlia , entre d’altres Dirigí la revista En Patufet després d’Aureli Capmany Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor…
,
Víctor Mora i Pujadas
Víctor Mora i Pujadas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excellí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno , el seu gran èxit, realitzat en collaboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món Creà també altres sèries seguint el mateix model, com El Jabato i…
,
Josep Francesc de Móra i Catà
Heràldica
Historiografia catalana
Historiògraf i heraldista.
Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…
, ,
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví llibrets de…
, ,
Quim Monzó

Quim Monzó
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el narrador Joaquim Monzó i Gómez.
Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns conflictes bèllics Vietnam, Cambodja El 1976 publicà la seva primera novella, L’udol del griso al caire de les clavegueres , que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l’any següent, Self Service , en collaboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l’anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura En els relats d’ Uf, va dir ell 1978 mostrà les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència…
,
Carme Montoriol i Puig

Carme Montoriol i Puig l’any 1913, en un retrat per a una audició de piano
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Estudià idiomes i música Fou concertista de piano, presidí el Lyceum Club 1932 i collaborà a Mirador i Companya , entre d’altres En les seves obres renovà el tractament de la temàtica femenina i reflectí la crisi de la família tradicional i els canvis en la moral sexual de l’època Publicà la novella Teresa o la vida amorosa d’una dona 1932, el recull de contes Diumenge de juliol 1936 i dos textos a Escriptors de la revolució 1937 En teatre estrenà L’abisme 1930, L’huracà 1935, Avarícia 1936 —obres amb les quals pretén que el típic teatre d’ambientació burgesa evolucioni cap a la…
,
Joan de Montsó
Cristianisme
Teòleg.
Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en suspens Durant l’…
,
Joan Montserrat i Archs
Literatura catalana
Medicina
Metge, escriptor i traductor.
Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina