Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, el 1977 es doctorà en literatures hispàniques a la University of Alberta del Canadà, país on fou professor de llengua i literatura espanyoles entre el 1976 i el 1977 El 1985 es doctorà en filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i en fou professor entre els anys 1986 i 1992 Des del 1992 fins al 2002 fou professor titular de filologia catalana a la Universitat de Girona, i, des del 2003, catedràtic emèrit Especialitzat en l’estudi del teatre, ha publicat Entremesos mallorquins del segle XVIII 1971, El teatre…

Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres Del 1992 al 2004 coordinà…

Vida i obra Germà petit de Pau Milà El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret 1841 i es doctorà en lletres 1845 a la Universitat de Barcelona El 1836, incorporat al romanticisme liberal dominant a Barcelona, al voltant de Josep ↑ Andreu i Fontcuberta , que devers el 1839 abandonà per abraçar-ne el conservador, publicà una professió de fe romàntica a “El Vapor”, que el 1838 recollí, amb un estudi sobre el teatre antic castellà, diversos poemes, composicions en prosa i el poema dramàtic “Fasque Nefasque”, dins…

Llicenciat en dret i en ciències de la informació i doctor en filologia catalana, ha impartit literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1977-92 i posteriorment a la de Girona, d’on és catedràtic La seva activitat acadèmica se centra en la literatura catalana de l’edat moderna, en el triple vessant de l’edició de textos, la història de la llengua i el multilingüisme literari Expert en el Barroc català , ha editat críticament textos dels segles XVII-XVIII i ha publicat més d’un centenar d’articles en publicacions especialitzades, treballs amb els quals ha contribuït a una…

Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’Antoni Rubió i Lluch, dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i continuà als jesuïtes 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 feu el curs de doctorat a la Universitat de Madrid i es doctorà amb una tesi sobre la crònica de Desclot Seguidament inicià la…

Llicenciat 1964 i doctorat 1976 per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales Cardiff/Caerdydd, inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor Catedràtic a la Universitat de València  1987, des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc Eiximenis ,  Isabel de Villena  i el  Tirant lo Blanc En 1995-2001 formà part del…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000,  La poesia catalana del segle XX  2007…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia catalana el 1984 amb una tesi sobre la novella anònima cinccentista  Spill de la vida religiosa Ha fet estades de recerca a les universitats de Saskatchewan, Canadà 1976-77, i de Califòrnia a Berkeley, EUA 1996-97, i ha estat professor visitant a la Universitat de Perpinyà 1988, 1989 i 1998 i a la Universitat de Càller Sardenya 1991-92 D’ençà del 1977 és professor a la Universitat de Barcelona, d’on fou catedràtic al Departament de Filologia Catalana, i posteriorment ha estat nomenat catedràtic emèrit La…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca…

Fill de Pere Coromines i Montanya Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge Foren mestres seus Joaquim Balcells, Massó i Torrents, Nicolau d’Olwer i Carles Riba Completà estudis a Montpeller 1927, a Madrid 1928, a Zuric 1929 i a París 1930 Es doctorà a Madrid amb un treball titulat Vocabulario aranés 1931 Pompeu Fabra l’introduí 1930 a les oficines lexicogràfiques de l’IEC i fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona fins el 1939, any en què s’exilià primer a París i aviat…