Resultats de la cerca

Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons  Collaborà com a dibuixant a les publicacions  Nanu 1915, Iberia ,  La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem   Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934, però es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué força èxits  Madame 1932, Montparnasse 1934 —premiada per la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur…

En collaboració amb Josep C Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caràcter popular El port de les boires 1954, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, Passaport per a l’eternitat 1957 i Melodia eterna 1960 També publicà La família Reniu estiueja 1961

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…

Es llicencià en dret el 1894 Collaborà en publicacions com La Renaixença , Pèl i Ploma  i L’Avenç , entre d’altres Fou un dels fundadors de Joventut , on exercí la crítica teatral i deixà clara la seva vinculació al modernisme També fou cofundador del Teatre Íntim d’Adrià Gual, on prengué part en les representacions d’ Ifigènia a Tàurida i d’ Èdip rei , entre d’altres Com a autor teatral escriví La nit dels reis 1903, la seva primera obra i d’un sol acte L’aniversari 1903, d’ambient melodramàtic El miracle de santa Agnès 1908, en tres actes i música de F Montserrat Ayerbe, que va ser un…

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més…

S’hi planteja un conflicte de triangle amorós entre l’hostalera Glòria, el seu marit Andreu i Roser, la germana d’ella, al Ripoll de l’any 1823 En el primer acte es presenta la situació dramàtica que genera el conflicte Glòria és la mestressa d’un hostal de Ripoll, treballadora, generosa, estalviadora i comprensiva —un exemple de virtuts—, casada amb l’Andreu i galantejada per altres homes del poble Andreu manté una relació secreta però de la qual circulen rumors amb Roser, la germana de Glòria, amb qui Andreu planeja d’escapar-se a França i que és a l’hostal perquè Glòria l’havia treta de la…