Resultats de la cerca

Vida i obra Donzell i després cavaller, pertanyia a l’oligarquia ciutadana de Tortosa Fill de Pere Joan Despuig Segurament rebé una educació cortesana, potser al País Valencià La seva participació en el govern municipal fou intensa, essent membre del consell el 1544, 1545 i 1547, jutge ordinari en cap el 1546, paer en cap el 1547, procurador general de la baronia de Carles i Alfara el 1549 i 1560, i procurador en cap el 1549 i 1560 Representà la ciutat davant l’Audiència i fou convocat a corts, malgrat que sembla que no hi assistí mai Posteriorment, veié frenada l’activitat en els afers…

Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc  La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de la seva obra…

Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines

Doctor en ambdós drets i, segurament, canonge de la seu de Tortosa, és autor d’un poema llatí que figura en els preliminars de Los colloquis de Tortosa de Cristòfor ↑ Despuig , on expressa el desig de la ciutat perquè el llibre fos imprès

Pintor de professió i prevere Se’n conserven diversos poemes de circumstàncies i una cançó en octaves reials premiada al certamen de sant Ramon de Penyafort 1601, tot en castellà Compongué una Canción a la devoción del Padre mosén Francisco Gerónimo Simón València 1612 També traduí en vers castellà La semaine, ou création du monde París 1578, del poeta gascó Salluste du Bartas, amb el títol de La divina semana Barcelona 1610

Llicenciat en filologia romànica, fou professor d’institut durant més de quaranta anys a Tortosa, on prengué part en nombroses iniciatives culturals, com ara les collaboracions a les revistes Geminis 1952-61, La Zuda 1955-63 i EbreInformes 1978-95 També impulsà, amb Frederic Mauri, el grup artístic Macla 65 Després del franquisme encapçalà a la ciutat el moviment per a l’ensenyament en català i del català per a adults S’inicià en la pràctica literària amb narracions en castellà La bofetada , 1956 El libro que sí servía , 1958 El combate , 1959 La tierra , 1960 El viajero , 1975, i passà al…

Es llicencià en ciències exactes Collaborà a El Correo de Tortosa , usà el pseudònim Constante i fou propagandista catòlic Publicà Recordances Història d’un home sense història 1925 i Epistolario joco-serio Cartas de un salvaje 1925

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…

Ciutadà de Tortosa Fou músic i impressor Escriví una història de Tortosa titulada Historia de la Santa Cinta 1926 L’any següent fou canviada la portada i el títol pel d’ Historia de la antigua Hiberia  Per elaborar aquesta obra consultà els arxius capitular, municipal i el dels Reials Collegis de Tortosa i l’Arxiu Reial de Barcelona, i també l’obra de Cristòfor Despuig, Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , una de les seves fonts principals, de la qual manllevà informació Bibliografia Muñoz, JH Querol, E “Francesc Martorell i de Luna Aspectes d’un home polivalent”, Nous Colloquis II…

L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV…