Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joanot Martorell
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
D’un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau , que acusà d’haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot L’epistolari entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins els cànons jurídics i militars d’aquest gènere epistolar, amb encertats trets d’ironia i de sarcasme, que revelen, en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa Arribats a la conclusió que llurs diferències només…
,
Jaume Bofill i Mates
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Conegut amb el pseudònim literari Guerau de Liost Exercí també de polític, advocat i periodista Fill d’una família ferventment catòlica i conservadora de la ruralia catalana, estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’hi llicencià, respectivament, el 1900 i el 1901, any en què començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants clau per a la formació del noucentisme…
Alfons II de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1285-91).
Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a càstig per no…
,
Joan Lluís Vives i Marc
Estàtua de Joan Lluís Vives i Marc, obra de Josep Aixa (1880), al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Humanista i filòsof.
Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…
, ,
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…
, ,
Carles d’Aragó

Carles d'Aragó, Cartas a los reyes de Aragón, F. de Bolea (1480)
Història
Literatura catalana
Primogènit de Catalunya-Aragó i de Navarra.
Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…
,
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Signe de Pere Miquel Carbonell i de Soler en un registre de signes autògrafs dels diversos escrivans reials
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Historiador i humanista.
Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…
, ,
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…
, ,
Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…
, ,