Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jaume Molgosa i Valls
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou actor i escenògraf de l’Odeon en l’època en què era dirigit per Jaume ↑ Piquet Estrenà un gran nombre de comèdies pròpies, que publicà sovint, com ara Nihilistes 1887, Un bateig a cops de punys 1892 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com per exemple Blanca Monnier, o La secuestrada de Poitiers 1901, en castellà
Lluís Calvo i Guardiola
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…
,
Josep Franquesa i Gomis

Josep Franquesa i Gomis
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista.
Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana , La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença , Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases de Manresa…
,
Josep Sanchis i Sinisterra
Teatre
Director teatral i dramaturg en castellà.
Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…
,
Joan Serra i Constansó
Literatura catalana
Periodista, polític, escriptor i empresari.
De família humil, hagué de treballar des dels dotze anys i, a través de nombroses lectures, aconseguí una formació totalment autodidàctica La seva activitat periodística, cívica i política es localitzà sobretot a la seva ciutat natal El 1879 ingressà a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i s’hi involucrà a fons, iniciant-se en l’activitat periodística, com a escriptor i com a dibuixant als setmanaris manuscrits La Antorcha 1880 i La Colmena de Igualada 1880-82, òrgans de la institució, i posteriorment en El Porvenir de Igualada 1882-83, El Ateneo 1885-98 i 1904-11 i L’Ateneu 1911-34, entre…
,
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escriptor.
Vida i obra Fill de l’artista Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia 1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel 1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades…
,