Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic En l’obra es recopilen composicions de diferents tipus i, malgrat que no es conforma un tot unitari, hi predomina la descripció de la natura i de la vida en el camp Es divideix en diferents seccions atenent a criteris temàtics A “Jo voldria”, hi inclou poemes on s’estableix una correlació entre temes com el de l’orfenesa, l’amor o el pas del temps i imatges del món natural “Flora humil” està format per poemes descriptius de temàtica floral les “Complantes” són elegies funeràries “Lilia” són poemes mariològics “Endreces i homenatges” conté textos més aviat…

Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Hauf, AG 2005 Riquer, M de 1990 Vegeu bibliografia

Collaborà, entre d’altres, a La Revista i a La Veu de Catalunya amb diversos poemes i fou premiada en alguns certàmens poètics El 1917 s’integrà a l’entitat Nostra Parla És autora dels reculls Les hores 1918, Flor de l’amor Magnòlia perfumada 1921, Flor de l’ànima 1929 i Fugaç resplendor 1955 Un dels principals motius literaris de la seva obra és la natura i, en el darrer recull, el tema religiós La seva poesia, de factura correcta, és descriptiva i mesurada

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

Germà de  Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…

Collaborà en diversos periòdics i revistes, i publicà els llibres de poesia en castellà Páginas rimadas amb Ricard Brugada i De lo malo, poco Guanyà la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1881, amb un poema titulat Amor

Exercí com a ginecòleg, fundà La Mutual Leridana, i presidí del Collegi de Metges de Lleida 1919 Fou tinent d’alcalde de Lleida, diputat provincial per Balaguer i diputat per Lleida 1931 Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat 1917 i 1921 Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del Treball 1933-34 i de Sanitat 1934 sota els governs Lerroux i Samper També fou senador i collaborador de les revistes Lleida i Vida Lleidatana Com a poeta, fou guardonar amb la Flor Natural als Jocs Florals de Lleida…

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit de la poesia, des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics alguns de catalans i…

Fou secretari general de Nostra Parla 1918 i professor de l’Escola d’Artesans de València En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural 1923 i 1934 Publicà poemes a Taula de lletres valencianes i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals Autor d’una Gramàtica valenciana 1918, escolar, en què s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola