Resultats de la cerca

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre del món 1990 i…

Feu estudis de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha treballat en diferents mitjans de comunicació Avui i, sobretot,  La Vanguardia  i Vilaweb, entre d’altres Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991-93 i, des del 1994, imparteix classes de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Buñuel Buñuel documental Tierra sin pan i el seu temps , 1997 i es donà a conèixer com a escriptora amb un estudi sobre el nacionalisme basc Breu història d’ETA 1959-1979 1981 Ha publicat diferents assaigs biogràfics sobre Mercè…

Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció…

Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…

Vida i obra Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes…