Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Presenta les aventures de dos rabadans provinents de la Catalunya interior que s’enfronten a dimonis i són salvats per àngels, fins a arribar a Betlem↑ Lluquet i↑ Rovelló es troben perduts en un bosc tenebrós sense saber com hi han arribat ni la manera de sortir-ne A partir d’aquest moment viuen un seguit de peripècies que els porten a topar amb Satanàs, el cap de les fúries de l’infern Jeremies, el pastor tartamut que viatja amb un ase i que dona un contrapunt humorístic a l’obra Getsé, el pastor vell, corsecat perquè ha venut la seva…

Vida i obra Fill segon de Pere V de Queralt i de Castellnou Heretà la senyoria de Ceret i uns drets a Castellnou i al vescomtat de Rocabertí Fou un dels enviats a tractar el matrimoni de l’infant Joan amb la filla Violant, de Galeazzo II Visconti de Milà 1372 Anà a servir el rei de Xipre amb 250 llancers 1378 Per matrimoni amb Beatriu d’Olzinelles tingué els castells de Cànoves i de Catllar El seu germà gran Dalmau I li empenyorà Vespella 1380 El rei li vengué Pallerols, Sant Antolí, Timor i Gàver, però els seus habitants tractaren la redempció i la incorporació a la corona Amb…

Escriví drames, com La mort de l’escolà amb música de Pere Solé, Amor i pàtria, Jesús infant i d’altres

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en…

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau  com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca Poema d’odi i…

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu…

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’…

Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia