Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Rudolf Grossmann
Literatura catalana
Hispanista alemany.
Professor de la universitat d’Hamburg i director durant molts anys de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat, dedicà una especial atenció a la literatura llatinoamericana a través de molts articles que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen Literatur 1969 Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot la lírica Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik Joan Maragall , 1921, i Katalanische Lyrik der Gegenwart , 1923 En collaboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’alemany,…
Carme Arrufat i Dalmau
Literatura catalana
Novel·lista.
Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Mont-roig del Camp 1995 per El tren de les 703 , i els Frederica Montseny 1996 i 1997 per, respectivament, Concert per a Rudolf Raiden i El blues de la presonera Ha publicat les novelles Fonoll de mar 1998, Misteri en el Croscat 1999, infantil, Fades de foc 1999, Déus i captaires 2001 i La torre de les hores 2001
Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells
Filosofia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Humanista, filòsof, traductor i escriptor.
Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació…
, ,
Joan Lluís Vives i Marc
Estàtua de Joan Lluís Vives i Marc, obra de Josep Aixa (1880), al pati de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Humanista i filòsof.
Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…
, ,