Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Joan Jubí
Portada de la segona edició (1570) de l’opuscle De sacratissimo eucharistiae sacramentor opusculum, de Joan Jubí
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Literatura
Bisbe franciscà, teòleg, humanista i poeta.
Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…
,
Joan Lluís Vileta
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i eclesiàstic.
Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona…
,
Pere Màrtir Coma
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà…
Jaume Ferrús
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia…
Cosme Damià Hortolà
Història
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Teòleg, hel·lenista i hebraista.
Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, perquè s’incorporés a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura, catedràtic de lògica 1542-1543, filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 i rector en tres ocasions És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona El 1560 fou nomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento En tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran Els seus estudis històrics…
,
Passió de Cervera
Nom donat a un Misteri de la Santíssima Passió de Cristo compost el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança
Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis,…
,
Baltasar Sança
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Membre de la comunitat de preveres de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera, en la qual ocupà diversos càrrecs Portà el Llibre Major de les Misses de la comunitat, en el qual afegí notes curioses de fets contemporanis o de records històrics i observacions tretes de documents antics Promogué la representació dels misteris dins l’església parroquial durant la Setmana Santa i des del 1534 organitzà la representació de la Passió de Cervera , el text de la qual havia confeccionat conjuntament amb Pere Ponç, i en la qual es reservà el paper d’Isaac Fou representada fins el…
,
Joan Brudieu
Música
Literatura catalana
Compositor d’origen occità resident a Catalunya.
Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento El…
, ,
Francesc de Borja i d’Aragó

Francesc de Borja en un oli d’Alonso Cano (1624)
(CC0)
Cristianisme
Escriptor religiós.
Vida i obra Fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V Quan Caterina esdevingué reina de Portugal, passà al servei de Carles V, el 1528, des d’on desplegà una brillant activitat cortesana i militar El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles, i fou nomenat primer marquès de Llombai El 1536 prengué part en la guerra de…
,
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Literatura catalana
Història
Cavaller, poeta i memorialista.
Vida Net de Guillem Ramon Català de Valleriola , ocupà diversos càrrecs al Regne de València veedor general de la costa marítima del Regne de València, ambaixador, representant de l’estament militar Fou cavaller de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1605 Les seves inquietuds literàries el portaren a fundar, el 1591, a casa seva, l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i a la qual pertanyien els lletraferits Gaspar Aguilar, Guillem de Castro, el cronista Escolano, Andreu Rei d’Artieda i Francesc Agustí Tàrrega, entre d’altres Els seus integrants usaren sempre…
, ,
