Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
La pàtria
Literatura catalana
Oda de Bonaventura Carles Aribau escrita al final del 1832 per acord dels empleats de Gaspar de Remisa per felicitar llur patró, al costat de poemes d’altres empleats en altres llengües, el dia 6 de gener de l’any següent.
Cant d’enyorança a la terra catalana i d’exaltació a la llengua, hom l’ha considerat com l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i especialment, i ja des del mateix moment de la seva publicació, com a l’impulsor del moviment anomenat de la Renaixença L’original fou enviat per Aribau a Francesc Renart i Arús perquè, segons carta del 10 de novembre de 1832, el corregís i el fes imprimir tot seguit Bé que l’original hològraf, corregit per Renart, s’ha conservat, la primera edició coneguda de La pàtria és la d’ El Vapor , del 24 d’agost de 1833, que introduïa algunes…
,
Antoni de Peguera i d’Aimeric
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…
,
Francesc de Gilabert i d’Alentorn
Literatura catalana
Assagista politicoeconòmic.
Noble, passà uns quaranta anys a la cort Com a castlà d’Albelda participà amb Ferran d’Aragó i de Borja en la repressió de la revolta ribagorçana 1586-90, campanya de la qual publicà una Relación Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña Lleida 1616, dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, als governs municipals i al braç eclesiàstic, on reivindica la plena participació de la petita noblesa rural en la vida política i una política econòmica d’acord amb els interessos d’aquesta També…
Història del teatre català
Literatura catalana
Estudi de Francesc Curet publicat el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a…
Trencavel
Literatura catalana
Pseudònim literari, provinent d’una família de la noblesa occitana, que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de…
Alexandre Domènec de Ros
Literatura catalana
Escriptor polític i predicador.
Vida i obra Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín , un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana Tarragona 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII, i el 1645, a Nàpols, un condol per la…
Matilde Tubau i Bergadà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòloga.
Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps , dirigida per Maurice Molho Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els…
,
Alexandre Domènec de Ros
Història
Literatura
Política
Religió
Escriptor polític.
Vida i obra Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Estudià amb els jesuïtes, però acabà dins l’orde augustinià Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a…
,
La tradició catalana
Literatura catalana
Política
Cristianisme
Obra politicoreligiosa publicada per Josep Torras i Bages l’any 1892.
D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i…
,
Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja el compromís de l’artista amb la societat i la cultura a què pertany La biografia íntima i pública del primer actor Enric Ribera, personatge de ficció, serveix per a exposar les contradiccionsde la història moderna del País Valencià Comença amb un documental cinematogràfic sobre la mort d’Enric Ribera, i, després d’una obertura expositiva, continua amb els moviments clàssics d’una simfonia que evoquen la biografia d’Enric Ribera des de la infantesa fins a la mort L’epíleg completa el documental del preludi amb la crònica de lventerrament de l’actor Com un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina