Resultats de la cerca

Vida i obra Exercí també de ceramista i de pintor Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana —tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans— i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Treballà fins a la seva mort als tallers de…

Doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, manté un doble vessant d’escriptor i d’activista polític en l’independentisme català En el vessant literari, signa els seus llibres amb el nom d’ Hèctor Bofill  i a mitjan dècada de 2000 formà part del collectiu generacional anomenat Els Imparables Ha publicat els reculls poètics Poema de Calipso 1995, La reconstrucció de l’aristocràcia 1999, La revolució silenciosa 2001, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, Les genives cremades 2004, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia i  El retorn dels titans…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor Esteve , de S…

Format a la plantilla de professors de català per a adults d’Òmnium Cultural 1967-74, s’inicià aquests anys com a corrector editorial de textos en català, tasca que ha exercit professionalment S’inicià en el periodisme com a redactor del setmanari Tele-estel 1966-70 i fou secretari de redacció de la revista Serra d’Or 1970-76 Activista polític independentista, el 1970 s’afilià al Front Nacional de Catalunya, i en 1976-77 formà part de l’organització armada EPOCA Exèrcit Popular Català Com a membre d’aquesta organització, fou acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’…

Llicenciat en filologia romànica, fou professor d’institut durant més de quaranta anys a Tortosa, on prengué part en nombroses iniciatives culturals, com ara les collaboracions a les revistes Geminis 1952-61, La Zuda 1955-63 i EbreInformes 1978-95 També impulsà, amb Frederic Mauri, el grup artístic Macla 65 Després del franquisme encapçalà a la ciutat el moviment per a l’ensenyament en català i del català per a adults S’inicià en la pràctica literària amb narracions en castellà La bofetada , 1956 El libro que sí servía , 1958 El combate , 1959 La tierra , 1960 El viajero , 1975, i passà al…

Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil Faristol 1992-93…

S’exilià amb els seus pares a Perpinyà el 1939 Estudià a Illa, al liceu Aragó de Perpinyà i feu la carrera de lletres a Montpeller Exercí de professor i de periodista, i impulsà els Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà, on impartí classes de català fins a la jubilació l’any 1994 Collaborà regularment a Midi Libre , L’Indépendant i Sant Joan i Barres , i també a Serra d’Or , Tele-estel  i  La Vanguardia , com també en programes de ràdio Tot i que s’inicià publicant reculls poètics en francès, aviat es convertí en un dels més actius i brillants promotors de la llengua i la cultura…

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia d’inauguració…

Estudià dret a la Universitat de València, on fou promotor de les revistes universitàries Diàleg 1960 i Concret 1962 A partir dels anys seixanta, impulsà campanyes per a la difusió de la cultura catalana i moltes altres activitats culturals i cíviques al País Valencià Fundador de l’editorial Tres i Quatre  1968, del Partit Socialista Valencià i del Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma 1971, fou un dels redactors de l’anomenat Estatut d’Elx 1975 Decidit defensor i propugnador de la comunitat de cultura dels Països Catalans, és el principal impulsor i fundador d’ Acció Cultural del País…

Fundador de la revista “Pyrene” i activista cultural Publicà Històries de Vila Vella 1957, Besalú , un país aspre i antic 1968, Olot els homes i la ciutat 1969, Santa Pau i la seva baronia 1971, Carlins i liberals Història d’unesguerres 1972, Olot en les arts i en les lletres 1974 i Olot i les seves valls 1975