Resultats de la cerca

Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Hi publicà Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir 1756, que tingué una gran difusió al segle XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics

Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes

Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Doctor en drets Fill del mercader i impressor Pere Lacavalleria , fou batejat a Barcelona el 2 de desembre de 1640, tal com ell mateix feu constar en el seu opuscle Allegacions en dret 1680 Antoni Lacavalleria, germà seu, imprimí les seves dues obres Gazophylacium catalano-latinum Barcelona 1696, per ajudar a la traducció del català al llatí, en la qual treballà vuit anys i incorporà molta terminologia cientificotècnica L’obra supera, tant en l’aspecte científic com en la riquesa lèxica i fraseològica, els diccionaris publicats fins aleshores Publicà encara una Bibliotheca…

Fill de Galceran Marquet El 1391 fou capità dels vaixells armats per Barcelona i per la generalitat de Catalunya contra els corsaris El 1392, amb Ramon d’Abella, portà a terme una ambaixada a Provença, Gènova i Pisa per tal d’assabentar-les de la intenció de Joan I d’aplegar un estol per sotmetre Sardenya, i formà part del consell reial encarregat dels preparatius de l’armada, amb la qual, un cop canviat l’objectiu, passà a Sicília per ajudar l’infant Martí, assetjat a Catània Nomenat vicealmirall per Joan I, el 1393, Martí l’Humà atorgà el càrrec a Guerau de Palou el 1397, però…

Estudià filosofia, teologia i ciències de l’educació, i treballà de professor de secundària Collaborà en diferents publicacions, com Saó  i Valencia Semanal Debutà, en castellà, amb Dédalo 1978 i Fragmentos con figuras para un vaso minoico 1979, i a partir dels anys vuitanta escriví sempre en català Partitura laberint 1984, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 1983, Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies 1986, premi Vila d’Aquàs 1985, Bagatel les 1990, Cant espiritual 1992, Pietà 1993, Cant temporal 2000, La dansa de les hores 2006, l’antologia Poesia reunida 1979-…

Llicenciada en filosofia i diplomada en escriptura, cursà un postgrau en lletres hispanoamericanes Alterna la residència entre Mèxic i Barcelona, i publica la major part dels seus llibres tant en castellà com en català S’ha dedicat a la literatura infantil i juvenil, gènere en el qual és autora d’ En Jon ja sap anar al lavabo premi Comte Kurt, 2004, El zoo de la Lolita 2004, Negra nit 2006, Tens set dies 2006, M 2006, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 2007, Paraula de calb 2008 i El nen que volia matar 2014, premi Guillem Cifre de Colonya, entre d’altres Ha publicat també les…

Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de Joan Lloris, un important constructor sorgit del no-res que desitja progressar dintre de l’escala social de València Lloris és un home que ha fet molts diners amb l’especulació immobiliària El seu tarannà lluitador l’ha portat al més alt de la professió A un cim, però, en el qual està sol, ja que el seu caràcter individualista l’ha privat de les complicitats necessàries per a ajudar-lo a progressar en altres àmbits de l’escala social Simultàniament la política valenciana es prepara per a unes noves eleccions Hi ha un partit…

Planteja el conflicte de Joan i Valeri, dos obrers vells que són despatxats de la fàbrica on treballen per causa de la seva edat, i que es veuen en una situació difícil per a continuar vivint En el primer acte es planteja el conflicte, quan els protagonistes han de comunicar a les seves famílies que s’han quedat sense feina Joan i la seva dona Úrsula poden comptar per a sobreviure amb el sou de la seva filla Engracieta i del promès Agustí, el qual ja manté el seu pare Xalet, que no pot treballar En canvi, Valeri i la seva dona Susanna no tenen fills que els puguin ajudar Al segon…