Resultats de la cerca

Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí El Barcelonés 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó , Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona

Llicenciat en dret, collaborà a “El Universo”, de Madrid Fou alcalde de Borriana Amb Estanislau ↑ Alberola , publicà un abundós Refraner valencià 1928 És autor de nombrosos poemes, apareguts en revistes valencianes i recopilats sota el títol Poesies 1928 Fou mestre en gai saber de Lo Rat Penat Publicà dues obres teatrals A la terra 1925 i Parigual 1927

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a El Baix Empordà  i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a Lectura Popular , 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals com El Eco Posibilista i Lo Torronyau   Escriví poesia — Espurnes Poesies amoroses  1888—, novella — La creu del Tort s d— i drames en vers — L’incendi de Manresa 1890 i  Un màrtir de Puigcerdà  1895— i en prosa — La redimida  estrenada el 1897 i  Vida nova  1915— Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra, Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nuvolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 També escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer i, a més, la sarsuela La clavariesa Collaborà a la premsa amb articles i poesies

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900