Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Francesc Ifern
Literatura catalana
Escriptor didàctic.
Prevere, beneficiat de la seu de Girona, fou mestre de primeres lletres a la mateixa ciutat 1717-23 Publicà un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica ~ 1717, del qual es feren com a mínim dotze edicions als XVIII i dues al s XIX
Antic Roca
Literatura
Gramàtica
Humanista, editor i professor universitari.
Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica 1561,…
,
Pere Nicolau Factor i Estanya
Literatura catalana
Escriptor místic.
Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Pintor de tema religiós i illuminador de llibres, conreà també la poesia en llatí i en castellà, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual Fou beatificat el 1786 per Pius VI Festa 14 de desembre
Gabriel Nadal i Huguet
Literatura catalana
Memorialista, erudit i poeta.
Notari, batlle del Call i escrivà de la Inquisició Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en part en el “Diario Constitucional” 1822 i el “Diario Balear” 1826 Deixà inèdits, entre altres treballs, un Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca de l’any 1749 al 1828, on inclou dades personals, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica , i dos volums de poesies satíriques
Jeroni Amiguet i Breçó
Literatura llatina
Lingüística i sociolingüística
Medicina
Metge i llatinista.
Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…
,
Emili Vallès i Vidal
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic.
Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat…
,
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…
, ,