Resultats de la cerca

Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs És autor de nombrosos treballs, especialment d’estudis i reculls de cançó popular catalana, com La cançó popular catalana 1923, Cançoner popular religiós de Catalunya 1932 o Cançoner popular de l’excursionista 1934 Durant la postguerra compongué música per a diversos goigs amb lletra de Verdaguer, Arderiu i altres publicà les obres La Música en Barcelona 1943, Mossèn Cinto i la…

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …