Resultats de la cerca

Professà a Montserrat 1681 i fou prior i arxiver del monestir Redactà una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat , que, segons Torres i Amat, fou publicada, i deixà manuscrits, una història dels priors, abats i homes illustres de Montserrat i una relació dels benefactors del monestir, en castellà

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre d’altres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia

Benedictí 1748, fou prior de Riquer 1772 i de Sant Miquel de Cuixà Amb la Revolució Francesa acabà exiliant-se a Sant Cugat Vinculat a l’anomenat grup de Tuïr, traduí al català les tragèdies de Racine, Esther 1792 i Atalia 1774, representada per primera vegada el 1788, i publicada el 1912, i el Polyeucte 1789 de Corneille Al final de l’ Atalia , afegeix la “Conclusió de la tragèdia” Se li han atribuït —sense proves concloents— dues obres originals Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista Tuïr 1796 i Sant Joan en lo desert , manuscrita, que desenvolupa més extensament l’obra anterior…

Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles,…

Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el càrrec d’intendent de Rosselló i…

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment…

Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de temperament…

Vida i obra Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu Ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Jofre fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors…

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…