Resultats de la cerca

Carmelità de l’antiga observança 1668, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo  Manucio , a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del segle XVIII També publicà  Jardín del Carmelo 1660 Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Jurista i polític d’ideologia liberal i constitucionalista, collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  1812-13 Durant la reacció absolutista del 1824 fou detingut i empresonat al castell de Bellver Durant la reclusió compongué una primera versió del cant en vers La fuga de las musas Escriví poesies en llatí, castellà i català, inèdites

Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del segle XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI

Feu la seva aparició com a poeta a l’antologia d’Amadeu Fabregat, Carn fresca , apareguda l’any 1974 Després va publicar el llibre Getsemaní 1979, on combina el poema en vers amb el poema en prosa La seva poesia trencadora i la seva personalitat literària van ser influències decisives en la renovació lírica a la València dels anys setanta

Vida i obra De família humil, inicià estudis eclesiàstics que l’ajudaren a configurar la seva formació clàssica, i que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada Escola Mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat  Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i…

De família de comerciants barcelonins establerta a València 1814, estudià a les Escoles Pies, orde en el qual ingressà el 1819, i a les universitats de Saragossa i València Fou professor a les Escoles Pies de València, fins que fou reclòs per una malaltia mental Assistí a la tertúlia que l’editor i polític liberal Mariano de Cabrerizo feia a la seva llibreria Amic de Vicent Boix i de Pasqual Pérez, amb aquest el 1833 fundà el  Diario Mercantil de Valencia , de tendència liberal i en el qual collaborà fins a la mort També publicà poemes a  La Psiquis  1840, primera publicació per al públic…

Com a poeta fou inclòs en l’ Antologia poètica universitària 1952-56 i 1956-58 Publicà els llibres de narracions Tina a interludis 1956 i Pollen 1963, premi Víctor Català 1962, que oscillen entre una certa avantguarda i el realisme  Com a periodista collaborà a  Serra d’Or  i  El Correo Catalán , i fou membre fundador i primer conseller delegat del diari Avui , que posteriorment dirigí 1977-82 El 1982 fou nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Fou president de Ràdio Associació de Catalunya 1994-98 En l’àmbit musical…

Dedicat a la docència universitària d’història i crítica del teatre, ha publicat diversos llibres sobre el drama medieval Teatre religiós  medieval als Països Catalans , 1984  Consueta de 1709 Edició crítica del text de la Festa d’Elx , 1986 i modern Comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir Santa Bàrbar a , 1987, amb Àngels Massip i sobre les tècniques escèniques La ilusión de Ícaro , 1997 Obtingué els premis Massó i Torrents 1987 i Jaume I 1991 de l’Institut d’Estudis Catalans per l’edició crítica de la Festa o Misteri d’Elx  També és autor d’una Història del teatre català vol I, 2007…