Resultats de la cerca

Llicenciada en filosofia i diplomada en escriptura, cursà un postgrau en lletres hispanoamericanes Alterna la residència entre Mèxic i Barcelona, i publica la major part dels seus llibres tant en castellà com en català S’ha dedicat a la literatura infantil i juvenil, gènere en el qual és autora d’ En Jon ja sap anar al lavabo premi Comte Kurt, 2004, El zoo de la Lolita 2004, Negra nit 2006, Tens set dies 2006, M 2006, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 2007, Paraula de calb 2008 i El nen que volia matar 2014, premi Guillem Cifre de Colonya, entre d’altres Ha publicat també les…

Llicenciat en dret Publicà articles erudits sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria Les partides i els textos catalans didàctics sobre cavalleria Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc , que restà inèdit en marxar al front, i del qual foren publicats pòstumament els fragments Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” “Estudis Romànics” II, 1949-50 i La batalla a “ús e costum de França” en el “Tirant lo Blanch” “Estudis Romànics” III, 1951-52 És germà del periodista  Guifré Bosch

La seva narració s’ha decantat fins ara cap a la novella juvenil Amb l’obra L’amulet egipci 1997 guanyà el premi de narrativa juvenil Ciutat d’Alzira 1996, a la qual seguí el volum de narracions Relats de la creença 1998 i la novella L’art de Raimon 1998, premi Enric Valor de narrativa juvenil Amb L’hereu 2003 obtingué el premi de novella Ciutat d’Alzira 2002

Estudià història, matèria en la qual es llicencià el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona, i periodisme Els anys 1984-92 ocupà càrrecs de responsabilitat al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 , i posteriorment es reincorporà a la vida acadèmica Viatjà per zones conflictives del món, especialment de l’Àfrica Del 1987 al 1994 fou president del Centre d’Estudis Africans, i el 1994 es doctorà amb la tesi  Nelson Mandela, l’últim home-déu premi Carles Rahola 1994, tesi doctoral L’any 1995 fou nomenat professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de…

Vida i obra Estudià filologia a la Universitat de Barcelona Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula 1973, Doble fons 1977, Destinatari d’albes 1980 i Limito al nord només amb el teu sexe 1981 Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal 1984, premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida 1986 Publicà la novella Interruptus 1982, premi…

Llicenciat en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà a la ràdio, i pel programa humorístic de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més 1994-97 rebé un premi Ondas el 1997 L’any 2000 s’incorporà a RAC1 , i el mateix any n’esdevingué director de programació i hi dirigí i participà, a més, en diversos programes Primer Toc , Cafè Baviera , retransmissions de partits del FC Barcelona, i des del 2004  El Món a RAC-1 , pel qual guanyà el premi Ràdio Associació de Catalunya , etc Ha treballat també a Televisió de Catalunya , on fou director dels programes Un tomb per…

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna 1983, i posteriorment publicà els poemaris Arbres de l’exili 1988, la plaquette Traç 45 1990,  La meitat fosca 1994, Com si tornés d’enlloc 1999,  Serenitat de cercles 2004,  El pes de la llum 2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006 i Teranyines 2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica També ha traduït del francès, i destaquen els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials , de Charles Baudelaire, a més de traduccions d’obres de…

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost

Amb el poemari Plouen pigues 1978 fou finalista del premi Vicent Andrés Estellés, al qual seguí Pessigolles de palmera 1981 Se’n feu una antologia en l’obra Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Publicà articles d’opinió en diversos diaris i treballà com a guionista, presentadora i directora de programes de televisió