Resultats de la cerca

Doctor en filologia catalana 1990, ha estat professor a les universitats de Barcelona 1975-83, Autònoma 1990-92, i, des de 1993, ho és a la Pompeu Fabra Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques– d’obres d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla També ha publicat una biografia de Joan Coromines 2006, sobre el qual ha publicat diversos treballs Estudiós de la literatura de viatges, obtingué el premi Sant Miquel d'Engolasters el 1991 i el 1997 per Rutes i somnis La literatura de viatges al s XIX i La…

Vida i obra Fill d’un terratinent que feu fortuna comerciant amb els països americans Des de molt jove mostrà un especial interès per afers artístics, collaborà en les publicacions de joves universitaris com El Camí  1918, i posteriorment a La Revista A Sitges creà diverses publicacions, entre les quals destaquen Terramar  1919-20, Monitor  1921-23 i L’Amic de les Arts  1926-29 Les dues darreres, dirigides per ell mateix, foren publicacions fonamentals quant a la irrupció i la difusió de les avantguardes a Catalunya, i per a les quals Carbonell tingué la collaboració del seu…

Militar de carrera, fou membre fundador, juntament amb la seva dona, Odette Carbonell, del collectiu de professors de català per a adults Junta Assessora d’Ensenyament de Català, JAEC a Perpinyà Com a escriptor, conreà la novella Un home qualsevol 1979, premi Sant Jordi 1978, La traïció 1980, Thessàlia 1981,  li tiri la primera pedra 1982, La cinquena dimensió 1983,  L’home de l’Altaïr 1984,  El cant de les sirenes 1985, L’or dels altres 1986,  El revers de la medalla 1987,  El meu destrer blanc 1991, El gat de casa 1994, premi Fiter i Rossell 1992, etc També publicà l’assaig L’…

Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim, l…

Ha editat les obres completes de JV ↑ Foix 1984 i altres obres relacionades amb aquest autor, com ara Articles i assaigs polítics 1985, L’obra en vers de JV Foix 1991 i JV Foix cinc rutes literàries 1993 Ha traduït obres literàries, filosòfiques i d’assaig literari d’autors comF Nietzsche, W Benjamin, G Bassani, M Heidegger, F Hölderlin, H Marcuse i Novalis

Ordenat sacerdot a Barcelona 1901, fou director literari de l’editorial catòlica Subirana 1906 El 1918 fou nomenat passioner, ofici que el relacionà amb els pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona Fruit del seu treball pastoral en aquest ambient, publicà El colectivismo y la ortodoxia católica 1928, que suscità una àmplia polèmica entorn de molts dels seus conceptes, que s’apartaven del punt de vista catòlic tradicional Collaborà en el diari El Matí i en les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales Després de la Guerra Civil de 1936-39,…

Llicenciada en filologia catalana i doctora en literatura comparada, és auto-ra d’un estudi crític sobre La plaça del diamant 1994, d’un manual de literatura comparada conjuntament amb MJ Vega, 1998 i de nombrosos articles sobre teoria de la literatura, literatura comparada i teoria de la traducció El 1998 publicà la novella Alguna cosa més que tu

Regentava una botiga de bastons al passatge de Bacardí Escriví a “El Diluvio”, traduí la Vida de les abelles 1929, de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles Política , 1930 Deixà inèdita la traducció d’ Els condemnats a mort de Claude Farrère

De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor  i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada  i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i pregària, etc, aquesta…

Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad