Resultats de la cerca

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat…

Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la Sociedad  i la Revista de…

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…