Resultats de la cerca

Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…

La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons II com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal , del final del segle XVII Sembla un text dramàtic compost…

Formació i trajectòria acadèmica i professional Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona 1961-66, fou lector d’hispàniques a la Universitat de Bristol 1969-72, i després d’uns quants anys dedicat a la traducció cursà un màster en Literary Translation per la Universitat d’Essex 1989-90 i es doctorà en teoria de la traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona 1997, on és professor titular de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i cap de departament Exercí també la docència en un institut de batxillerat de Barcelona, on fou catedràtic de llengua i literatura catalanes…

Fill de teixidors, practicà l’ofici a Barcelona, on estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Ordenat de sacerdot el 1835, es destacà com a missioner i predicador i com a autor de devocionaris, catecismes i textos doctrinals, que difongué, en català o castellà, o en totes dues llengües, segons criteris influïts per la diglòssia, a través de la Llibreria Religiosa, que havia fundat Cal destacar diferents Avisos als sacerdots, monges, pares de família i donzelles, entre altres estaments socials el Catecisme de la doctrina cristiana 1847, el Camí dret i segur per arribar al Cel 1843 —185…

Vida i obra Estudià a Barcelona, València, Lleida i Osca durant quinze anys Fou batxiller en teologia, mestre en arts, doctor en dret civil i canònic i catedràtic de lleis i humanitats a l’Estudi General de Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona  Van añadidas otras curiosidades de esta segunda impresión con las proezas de los…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació…

Vida i obra De família originària de Gènova, estudià arts i teologia a la Universitat de València Vinculat a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València i sobretot a la casa dels comtes d’Oliva, estigué al servei de Serafí de Centelles, fou preceptor del seu fill, Francesc Gilabert de Centelles, exercí de predicador dels vassalls moriscs de la Vall d’Aiora, i la seva obra fou publicada a expenses de Francesc Gilabert, deixeble seu Personalment dividit en les convulsions de les Germanies de València 1519-23, es decantà finalment pel partit aristocràtic, mantenint la…

Vida i obra Assaonador de pells, era fill d’un altre Miquel Parets, de qui heretà l’ofici, i de Caterina Alaver Es casà successivament amb Maria Roura, Isabel Mans i Marianna Vinyes, i escriví un extens dietari que, amb el títol de De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria , comprèn el període 1626-60 Hi descriu tots els esdeveniments notables de la vida política, social i quotidiana de la Barcelona del segle XVII la gran fam del 1631, el motí del Corpus de Sang, les vingudes de prínceps i monarques, les festes i els cerimonials…

Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…