Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Laureà Dalmau i Pla

Laureà Dalmau i Pla
(CC0)
Història
Política
Literatura catalana
Metge, polític i escriptor.
Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a Harmonia , L’Escena Catalana , Revista Catalana , Ofrena i Vibració Milità en el catalanisme i fundà el setmanari Catalanitat 1910 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 i s’establí a Palamós…
,
Scipió i Aníbal
Literatura catalana
Traducció de l’Africa de Francesco Petrarca, feta per Antoni Canals entre els anys 1399 i 1410, i dedicada a Alfons, duc de Gandia.
Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…
Melcior de Bou i de Margarit-Biure
Literatura catalana
Escriptor i erudit.
Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una…
,
Gerard Vergés i Príncep
Literatura
Poeta, assagista i traductor.
Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de…
,
Joaquima Jaume i Carbó
Literatura
Poetessa, més coneguda com Quima Jaume.
De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En vida publicà…
,
Joan Eiximeno
Literatura catalana
Teòleg, predicador i diplomàtic.
Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actes culturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo , de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com Joventut , El Eco de Sitges , Pèl & Ploma , La Revista , L’Amic de les Arts , El Poble Català , Arc Voltaic i Un Enemic del Poble , entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de la…
,
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
Anna Maria de Saavedra i Macià
Literatura catalana
Educació
Escriptora i professora.
Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el…
,
Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…
,
