Resultats de la cerca

És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un sainet La…

Desenvolupa la narració Isabel de Galceran , del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novella romàntica Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon El seu matrimoni amb  Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de Barcelona i confident d’Isabel,…

Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586

Sacerdot, concorregué a diversos certàmens religiosos valencians almenys entre el 1661 i el 1669 amb composicions catalanes de to jocós, i més rarament amb alguna en castellà També participà amb un romanç jocós i un colloqui a la Real Academia celebrada en el Real de Valencia a los años de Carlos segundo València 1669

Vida i obra Metge de professió, publicà una obra en llatí sobre les febres Però, sobretot, és autor d’un colloqui en català de més de quatre-cents versos que ha romàs manuscrit, titulat Diàlogo , i que és un elogi dels reis del Casal d’Àustria, alguns dels quals apareixen com a personatges Bibliografia Reus i Belmar, S 1994 Vegeu bibliografia

Religiós franciscà, participà en els certàmens poètics celebrats a València el 1665 i el 1668 Al primer presentà un romanç de setanta-dos versos en català En lo Paraís Ternal , que, amb altres octaves i sonets, foren editats a València el 1665 i el 1669 També és autor d’un colloqui que no s’ha conservat, però que fou llegit en la justa del Remei València ~ 1656

Dominicà Publicà algunes obres en castellà de tema religiós i deixà un manuscrit, acabat el 1762, titulat Relación de las festivas demostraciones y sagrados cultos con que este real convento de predicadores celebró el tercer centenario de la canonización de Vicente Ferrer , que pretén completar el volum del mateix tema elaborat per Tomàs ↑ Serrano També és autor del Colloqui entre l’Engonari de la Llonja i el Dragó del Collegi , que tracta de les mateixes festes i que fou recollit a la relació corresponent i publicat posteriorment València 1755

L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or  en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or  Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…

També es dedicà a la pintura, predominantment a la decoració d’esglésies Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies i poesies dedicades a la commemoració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Algunes d’aquestes obres són interessants pels jocs retòrics que contenen sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor, el més conegut dels quals és el Colloqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo…

Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà inèdit un…