Resultats de la cerca

Promotor cultural a Vilafranca i a la comarca a la postguerra, publicà reculls poètics de to postsimbolista i popularista Poesies 1953, Crit 1962, Bestiari 1983, Del meu terrer 1985 i Palma, gralla, dansa, crit 1992 Pòstumament hom publicà Antologia poètica 2004 És també autor d’estudis d’història i folklore locals i comarcals

Economista d’ofici, és autor dels poemaris Davall d’una olivera 1999, Reflexions i abstraccions-XXXIII poemes 2005, Fets i temps de la Codonyera 2005 i Vers a vers a Barcelona 2005 El 2004 presentà l’exposició Finestrons i finestretes , conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles Collabora com a articulista en català a les revistes Temps de Franja  i La Comarca  d’Alcanyís, i al Diario de Teruel

Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines

Químic d’ofici, ha publicat obres d’evocació costumista i sobre la llengua i la cultura popular de la comarca del Matarranya en general, i de Calaceit, vila dels pares, en particular Refranyer del Matarranya 1983, Garba Mil paraules de Calaceit 1994, La fauna del Matarranya 1998, Històries i romanços Calaceit entre 1880 i 1930 2001 i Les plantes medicinals del Matarranya 2003 Ha estat editor literari de Toda una vida Memorias de un calaceitano 1997 del seu pare, José Blanc Sanmartín, i De Calaceite a Mauthausen memorias 1905-1976 2005 de Raimundo Suñer

Començà a collaborar a El Teléfono Catalán , i el 1881 fundà El Palafrugellense Publicà assaigs de temes econòmics d’actualitat com  Cuestión corchera  1880, i estudis d’història local com  El santuario de San Sebastián  1881, en collaboració,  Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas  1892 i Història de Palafrugell i la seva comarca  1929 Són de destacar Ensayos literarios Artículos y poesías 1884, en català i castellà, i les narracions La pubilla del mas Carbó 1905, Qüentos que són històries Fitor 1904 1905, Realitats de la vida 1906,…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana  1880 i La Veu de la Comarca  1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca  Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a…

Collaborador habitual a la premsa valenciana Levante , Jornada , Información , La Marina , Marcador , El Temps , Saó , etc, participà com a soci fundador en el Diario de Valencia i a Noticias al Día i fou director del periódic mensual El Poble de la Marina 1986-1991 Actiu divulgador cultural, fou membre de diverses organitzacions culturals i soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí És autor, entre d’altres, d’ Estampes pobletanes 1978, Espigolant pel rostoll morisc 1980, El rossinyol del Pou d’avall 1983, La…

Estudià dret a Barcelona S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde Dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia,  de la qual era membre, i en altres institucions acadèmiques, així com en revistes o en llibre, entre els quals destaquen  Guía del monasterio de Santas Creus  1884 El pasado, el presente y el porvenir de…

El 1913 abandonà els estudis de batxillerat per treballar i el 1914 començà a fer-ho com a escrivent de tintoreria Del 1912 daten els seus primers escrits periodístics, apareguts en castellà al setmanari Heraldo de Tarrasa  i on ja utilitzà el pseudònim Ferran d’Egara , pel qual fou conegut al llarg de tota la seva carrera El 1914 començà a publicar els primers poemes a La Comarca del Vallés  i el 1915 publicà diversos articles humorístics a la revista satírica Tanu  Terrassa, signats amb el pseudònim Faune Vell  Fou secretari de la Cambra de Comerç de Terrassa El 1917 partí cap…