Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Narcís López i Batllori
Literatura catalana
Assagista i advocat.
Fill de Josep Maria López-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961
mossèn Verdú
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Joaquima Santamaria i Ventura

Joaquima Santamaria i Ventura
© Família Fàbregas i Santamaria
Literatura catalana
Escriptora, coneguda literàriament com Agna de Valldaura.
De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular , L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers 1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille, Ridolta aplech de poesias 1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada…
,
Joaquim Martí i Gadea
Literatura catalana
Folklorista.
Vida i obra Exercí el sacerdoci Amb les dades aplegades en pobles de diferents comarques, compongué diversos llibres folklòrics, no ben elaborats, amb consideracions morals i cançons inventades per ell, però molt rics de materials i de lèxic, alguns dels quals publicats amb pseudònim Encisam de totes herbes 1891, Burrimàquia alacantina 1904, Trossos i mossos 1906, Folklore valencià Pitos i flautes 1914 i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe 1906-1918 És autor d’un Novísimo diccionario general valenciano-castellano 1909 i d’un…
Pere Marsili
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Dominicà És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or La versió és lliure, no escrita en primera persona, com ho és l’original, amb afegits erudits o consideracions morals, resums de passatges de l’original i reordenació i dislocació dels episodis d’aquest, que influí en el text vulgar que s’ha conservat Anteposà a la versió un interessant pròleg, no sempre fàcil d’interpretar, en el qual confessa que el mogué a escriure el fet de…
Antoni Eiximeno i Pujades
Literatura catalana
Erudit, dramaturg, poeta i novel·lista.
Vida i obra Jesuïta 1745, es traslladà a Roma arran de l’expulsió de l’orde, tot i que tornà a València 1798-1801 i s’exilià novament El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Escriví algunes obres de teoria de la música que aixecaren polèmica És autor també d’obres molt diverses sermons, tractats de matemàtiques, sobre els estudis cervantins, entre d’altres, i de l’opuscle Lo spiritu de Macchiavelli 1795, que ell mateix traduí al castellà València 1799, que fou prohibit per la Inquisició i on impugnava un elogi de la doctrina política de Maquiavel pronunciat a l’Accademia…
Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Literatura catalana
Filòleg i bibliòfil.
Vida i obra Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona i es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, collaborà en la publicació de Recull de textes catalans antics divuit fascicles, 1900-12 Edità nombrosos textos medievals, principalment de caràcter científic — Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wafid 1943, Textos astronòmics en un manuscrit català 1948, El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díeç 1949 o El “Llibre de sent Soví”,…
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
Josep Moran i Ocerinjauregui
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
És diplomat en arqueologia hispànica per l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona 1979, llicenciat en filologia hispànica 1981 i doctor en filologia catalana 1988 per la Universitat de Barcelona Ha estat collaborador de l’Institut d’Estudis Catalans 1980-83, professor de llengua catalana de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1981-87, professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona des del 1983 i des del 1990 com a titular numerari Els seus principals àmbits d’interès com a investigador i docent són la història de la…
,
Meditacions en el desert
Literatura catalana
Dietari d’Agustí Calvet, Gaziel, escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…