Resultats de la cerca

Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria, les tràgiques…

Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una con­templació dual —viva i propera, però alhora…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la vida del campaner de l’església de Santa Maria de Girona, fanàtic de la moral i de la religió, per bé que insociable, esclau dels propis instints i incapaç de créixer intellectualment En la línia de la narrativa modernista, encetada poc abans per Raimon Casellas o Víctor Català, Josafat presenta un personatge incapaç d’individuar-se i de dominar el seu destí, atrapat en una xarxa de condicionants provinents del món que l’envolta Reclòs en la torre de l’església nun espai que esdevé simbòlic—, resta immergit en l’enterboliment mental dins d’…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…