Resultats de la cerca

Professionalment fou agent d’assegurances Culturalment molt actiu, fou membre de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Collaborà a diverses publicacions rosselloneses com l’“Almanac Català Rossellonès” i “Tramontane” La seva poesia, que es caracteritza per l’ús d’un llenguatge depurat, es recrea en temes fonamentalment quotidians com la família, la llar i el record, i ha estat objecte de redescoberta pels cantants de la nova cançó rossellonesa Reuní la seva obra en un únic recull bilingüe català-francès titulat Flors d’hivern 1934

A la dècada del 1930 fou membre destacada de la Secció Femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa adscrita a la Lliga Regionalista Collaborà al diari terrassenc El Dia i fou membre del consell de direcció del setmanari “Després” 1934 i secretària de Joan Estelrich Durant la postguerra continuà culturalment activa fent conferències i als anys setanta i vuitanta collaborà a Ràdio Terrassa També escriví al principi dels seixanta algunes lletres per a cançons de Francesc Pi de la Serra, el seu nebot Publicà l’assaig L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977 1978, el…

Autodidacte en el camp de les lletres, començà publicant en revistes com “Catalunya Literària” o En Patufet El 1923 s’autoedità Cançons de l’horta i el camí , influït per JM de Sagarra El 1925 estrenà la primera obra teatral, La Vespa Entre el 1926 i el 1927 n’estrenà quatre més, sempre per grups d’aficionats El 1927 es traslladà a Terrassa, on fou molt actiu culturalment i des d’on collaborà en la premsa local i comarcal El Dia , “La Gralla”, “Diari de Granollers” Als anys trenta publicà els reculls Poemes i epigrames 1931 i Nous poemes 1931, en una línia propera a l’evolució…

Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño  1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…

Vida i obra Anomenat lo Grec pels seus contemporanis, es dedicà professionalment a la pintura La descoberta recent d’un document del 1526 on un « Petrus Grech naturalis regni Xipre », de setze anys, signa un contracte d’aprenentage amb el pintor Pere Terré obre la possibilitat d’identificar-lo amb aquest autor Això contradiria la creença tradicional, basada en l’estudi i l’anàlisi de les seves pintures, d’una formació artística a Itàlia, bé que també és possible que hagués conegut gravats i estampes de procedència italiana, els quals haurien influït les seves composicions Com a Pere Serafí és…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…

Vida i obra Es llicencià en dret i el 1916 obtingué per oposició una plaça d’oficial lletrat a la Mancomunitat que abandonà el 1926 a conseqüència de la dictadura de Primo de Rivera Parallelament, ja des del 1909, que entrà a la redacció d’ El Poble Català com a meritori, estigué en contacte amb la premsa Així, el 1917 començà a publicar Hojas de dietario , amb el pseudònim Myself , a La Publicidad El 1922, quan la publicació es catalanitzà, la secció es convertí en Fulls de dietari , ja sense pseudònim Hi aparegué fins el 1932 També collaborà en moltes altres publicacions Revista de…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…