Resultats de la cerca

Estudià romanística a Basilea, on fou deixeble de Germà Colon, i a París, Florència i Barcelona Es doctorà el 1965 amb una tesi sobre la traducció catalana del Tresor de Brunetto Latini per Guillem de Copons Fou catedràtic de filologia romànica i lingüística històrica de la Universitat de Saskatchewan, a Saskatoon Canadà, fins a la seva jubilació l’any 2000 S’especialitzà en l’edició de traduccions medievals a Europa, i sobretot als Països Catalans, dels texts clàssics —Ciceró, Sant Agustí, Joan de Galles i altres— Especialitzat en Francesc Eiximenis, publicà  Lo llibre de les dones 1980, en…

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Frare carmelità, subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un “Elenc dels escriptors catalans”, curt repertori de 190 noms

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Vida i obra És probable que fos funcionari de la cort, i hom proposa la seva identificació amb Bernat Escrivà Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval La Crònica de Bernat Desclot , escrita entre el 1283 i el 1288, és coneguda també a través d’un manuscrit, amb el títol de  Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats Està centrada en el curt però intens regnat de Pere el Gran 1276-85 Bibliografia Cingolani, SM 2006 1 Cingolani, SM 2007 1 Ferrando Francés, A 1996 Elliot, A 1984 Garí, B 1985 Rubió i…

En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993,  La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i  La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres 1999 i La…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà…

La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor  2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999,  Cartes d’amor i de mort  2001, Premi Ciutat de Torrent,   L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi Vicent Silvestre 2000,  El misteriós punyal…

Es va donar a conèixer com a guanyador del premi Documenta 1983 amb la novella FM Fragmentació Modulada 1984 Seguí el llibre de poemes Cicle d’acumulació 1985 i el recull de contes El forat de l’agulla 1996 Les seves novelles següents tenen com a referent el món de la Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola, com una transposició d’alguns elements autobiogràfics de la seva infantesa En Al sud de Santa Isabel 1999, el personatge viu dividit entre dues identitats i entre el record del món colonial i el nou país que s’independitza En Aquell món idíllic 2007 les cartes del pare que el…

Llicenciat en filologia hispànica 1991 i en comunicació audiovisual per la Universitat de València 1993, on el 1995 obtingué el doctorat en filologia catalana, ha escrit sobre teoria de la literatura, teoria de la cultura, literatura catalana i música Ha estat professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili i, posteriorment, a la Universitat Oberta de Catalunya, i professor visitant a la UNC Charlotte És membre del grup de recerca Hermeneia de la Universitat de Barcelona dins del màster en Literatura en l’Era Digital dirigit per Laura Borràs , a…