Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres i diplomat a l’École du Louvre, a París fou deixeble d’Amédée Ozenfant A Barcelona 1927 collaborà en la decoració de l’exposició del 1929 Fou corresponsal a París 1930 de Mirador i L’Instant Capità republicà, el 1939 s’exilià a Veneçuela, on fou professor de belles arts i escenògraf Recorregué Amèrica, i s’installà a París el 1955 Exposà sol des del 1928 a Barcelona, París, Caracas, Santiago de Xile i Buenos Aires Té obres en museus de Barcelona, Caracas i Olot Collaborà en periòdics americans i francesos Publicà Mallorca —amb el seu oncle— 1927 i llibres sobre…

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana 1932, amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu

Vida i obra Doctorat en medicina 1857, fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Barcelona i de patologia general a la de Madrid, on obstaculitzà la introducció de la medicina organicista i s’oposà al positivisme filosòfic i a l’evolucionisme biològic S’ocupà de múltiples qüestions d’actualitat política, econòmica i cultural Interessat en la pintura, fou deixeble de Martí i Alsina i foren cèlebres els seus dibuixos i pinturesde tema mèdic Exercí, altrament, de compositor i de musicòleg i contribuí a la introducció del wagnerisme prologà Ricardo Wagner del seu deixeble…

Conegut bàsicament com a escultor, deixeble de Josep Llimona Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d

Deixeble del bisbe de Girona Benet de Tocco, li dedicà una peça dramàtica en llatí amb cinc sonets catalans intercalats força maldestres L’obra s’intitula Sylva Comoedia de uita et moribus , impresa a Barcelona 1576, i va acompanyada d’un tractadet per a aprendre el calendari romài d’una breu sintaxi llatina, Epitome syntaxeos

Publicà els tres contes La guerra tal com és , Egoismes i L’home que no sabia estimar 1931 en un volum prologat per Marià Manent També l’assaig Els dos poders 1929, i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol 1950, reeditat el 2002 i En tot lloc i en tot moment 1952 Com a propagandista catòlic publicà també L’intellectualisme catòlic i l’esperit de sant Lluís Gonçaga 1927 Traduí El deixeble de Paul Bourget 1928

Es formà a París sota el mestratge de Denis Lambin Obtingué la segona càtedra d’oratòria de la Universitat de València 1565-72 i contribuí a l’apogeu filològic d’aquest centre al segle XVI Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i J Lorenzo Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae 1566

Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull, escrivint nombrosos treballs, reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, els llibres  Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament

Vida i obra Fou doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A 1979 Vegeu bibliografia

Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de “Joventut” i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol, l’editorial Aymà, i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte