Resultats de la cerca

Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona

Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Francesc Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006 Poesia catalana del barroc Antologia Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitella, 2006, p 108-119

Feu estudis de traducció a la UAB, de llibreter i de crític de cinema al Diari de Girona El 1990 donà a conèixer la seva primera traducció, El vigilant en el camp de sègol , de Salinger De mitjan dècada dels noranta ençà ha traslladat al català més d’una cinquantena de títols de narrativa anglesa i més d’una desena de peces teatrals de l’anglès i del francès no totes publicades A part d’algun clàssic, com Mark Twain, ha traduït sobretot autors contemporanis, com Evelyn Waugh, Harold Pinter, Tom Wolfe, Don DeLillo, Bruce Chatwin, John Irving, Charles Baxter, Tracey Chevalier o…

Estudià dret i dirigí algunes revistes universitàries Durant la guerra participà activament en les activitats del grup literari Oasi, especialment en recitals de poemes Els seus primers llibres són d’aquesta època — Clarors mediterrànies 1936 i Infant 1938— i denoten una certa influència de la poesia moralitzadora de Josep M López-Picó Publicà a Meridià  una desena de poemes i diverses cròniques de guerra També collaborà a Ressorgiment En la postguerra publicà un tercer llibre de versos — Poemes 1947— en una línia poètica similar i collaborà escadusserament en revistes com El…

Treballà com a tipògraf i arribà a tenir impremta pròpia Simpatitzà amb les idees federalistes d’Almirall i amb les catalanistes de La Jove Catalunya, de la qual fou soci Fundà i dirigí nombrosos periòdics d’orientació popular i caràcter humorístic collaborà, entre moltes altres publicacions, a La Renaixença , La Illustració Catalana i L’Esquella de la Torratxa i fou redactor de Lo Teatro Regional Entre les seves obres destaquen el recull de poemes Fulles seques 1875, les narracions costumistes de Quadros a la ploma 1885 i els drames La guerra 1887 i Lo fill de la mort 1883 Fou premiat en…

Llicenciat en dret 1856, fou membre d’El Liceu de València Escriví per al teatre les comèdies  El arte de hacerse amar 1856 i Ojo al Cristo 1886, els drames La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867 i Los comuneros de Cataluña 1871, i nombroses novelles de tipus sentimental Vinculat des de l’inici al moviment de la Renaixença, fou mantenidor de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona 1868, on pronuncià el discurs de gràcies, i un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878, entitat que ben aviat presidí 1880-81 Als seus Jocs Florals del 1882 obtingué la flor natural Defensà…

Filòleg i professor, ha conreat la narrativa infantil i juvenil De la primera destaquen Són estranys, els grans 1995, El grill tabalot 1995 i Els ulls d’en Joan 1996 de la segona, Els llums irreals 1989, Doble joc 1994, premi Gran Angular 1993, Silvestre Malasang 2001 i  Els silencis de la Blu 2015 És autor d’una desena de novelles, i obtingué el premi Fiter i Rosell 1987 per La revolta de Job 1992, el Marià Vayreda 1991 per La infinitud dels parcs 1993, l’Andròmina de narrativa 1992 per L’última primavera 1993, el Sant Joan 1998 per Al mig del camí i el premi Gran Angular 2005…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració amb Joan Castaño, i Un…