Resultats de la cerca

Vida i obra De nom joglaresc, només se’n conserva una cançó amorosa, Un dolz dezirs amoros , que desenvolupa el tema de la timidesa de l’enamorat Bibliografia Sanchis Sivera, J 1930 “Un libro de teología escrito en valenciano” Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos , XXXIV

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on desenvolupà activitat científica relacionada, sobretot, amb la limnologia És autor, entre altres poesies en castellà que s’han conservat manuscrites, d’ Oda al arte de escribir 1799, Silva en elogio a las nobles artes 1802, Oda a la paz 1802 i Oda al patriotismo 1803

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic i que després de dramàtiques peripècies —algunes de les quals emparenten aquesta versió amb el cicle de la Manekine — s’acaba amb la confessió dels culpables i el reconeixement de la innocència de la protagonista Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia

Fill de Pere de Pacs, noble, batlle de Palma 1520, desenvolupà diversos càrrecs en el govern de l’illa Escriví un noticiari 1539-76, del qual es conserva una còpia del 1870 a les miscellànies de Bartomeu Pasqual, interessant com a font historiogràfica, on descriu aspectes de la vida quotidiana d’una família noble de Palma, la comunitat nobiliària amb què es relacionava o la vinguda de l’emperador Carles I a Mallorca El llibre conté també diverses receptes casolanes Ha estat editat per J Albertí i R Roselló 1999

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de la meva biblioteca 1961, El meu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera 1969, Encara assaig 1971, etc Durant la postguerra,…

Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda  i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva  1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en collaboració amb Josep…

Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia Grifoll, I…

Filla del filòleg Ramon Aramon Llicenciada en filologia romànica, desenvolupà la seva tasca lexicogràfica a l’IEC, i en aquest àmbit publicà Vocabulari català de música 1983, amb J Mestres i Quadreny Formà part del primer equip de redacció de la Gran enciclopèdia catalana 1969-1980 i també collaborà en el Diccionari de la literatura catalana 1979 Com a traductora, destaquen les obres El cor del món de HU von Balthasar, El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de G Lukács i La tècnica i la ciència com a ideologies de J Habermas També collaborà en les obres Diccionari…