Resultats de la cerca

Vinculat a la política catalana, pertanyé a la Unió Catalanista Conreà la literatura infantil, amb aportacions sovint destinades a l’ensenyament primari El 1936 publicà l’apòleg El casament del noi Saladrigues i L’espasa trencada , un conte inspirat en les cròniques catalanes L’any següent sortiren, plegades, les narracions El tresor de les dones d’aigua i El lluitador d’Eivissa També aquell any publicà les traduccions d’ El diari d’un pobre home , d’Henri Duvernois, i d’ Els amants singulars , d’Henri de Regnier Fins molt més tard no…

Vida i obra Conegut com a Mestre Manxa , no es disposa de dades biogràfiques del poeta popular menorquí més representatiu del darrer terç del segle XIX i començament del XX, tant per les gloses destinades a la impremta com per les improvisades en vetllades collectives de lleure La quinzena de gloses impreses conegudes alternen la crònica de fets històrics la guerra de Cuba, l’emigració a Amèrica, les festes de Maó, la crisi econòmica del 1906 i de successos luctuosos naufragis i epidèmies, les narracions amb una moralitat d’abast collectiu les conductes delictives i les cançons desbaratades d…

Bibliotecària i mestra, s’ha especialitzat en llibres per a infants cal destacar-ne Cada ocell al seu niu 1968, Veniu a buscar tresors 1971, El gegant Velihua 1975, Notxa 1977, Ploma daurada 1978, entre molts d’altres Ha collaborat en obres collectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, com Eina 1973 ha adaptat contes i faules per a l’escola com Dues cabretes 1982, La caputxeta vermella 1981 Epaminondas 1982, El lleó i la guineu 1983, En Pere i el llop 1987, entre d’altres, i ha preparat llibres de lectura com ara Olles, olles de vi blanc 1979 Ha conreat també la…

Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX sainets, quadres de costums, paròdies, etc Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques 1894, així com el recull de poesia humorística Calderilla literària 1897 Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la collaboració de Lluís Millà Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo 1903, de títol burlesc i signada amb el pseudònim A Nònim , en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura del polític…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant…

Vida i obra D’una família de propietaris rurals, la seva formació humanística i científica es degué desenrotllar a Menorca al convent dels franciscans, primer, i a collegis avançats pedagògicament, com el de l’austríac Karl Ernst Cook, després Poliglot coneixia el grec, el llatí i diverses llengües vives i home de cultura, combinà l’activitat literària amb l’exercici de càrrecs públics, entre els quals el de director i comptador de la Casa de la Misericòrdia, entre el 1820 i el 1821, institució per a la qual traduïa les obres teatrals destinades a aconseguir fons Les…

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al segle XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí i Ballester , era fill del poeta i comediògraf  Josep Ortí i Moles El 1705 fou nomenat secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la…

Vida i obra Participà en diversos certàmens literaris, i aconseguí nombrosos premis, entre d’altres la flor natural als Jocs Florals de Sants 1901 i, el 1904, la Copa del Consistori i els dos accèssits als de Barcelona El conjunt de narracions que hi anà presentant, les recollí el 1908 al volum intitulat Anímiques La seva primera novella, d’estil naturalista i de tipus psicològic, Lària 1904, primer premi del concurs de novella de la Biblioteca Popular de L’Avenç imita l’estil i l’ambientació rural de la narrativa de Víctor Català Posteriorment, amb un caràcter didàctic que mantingué en…