Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Ramon Vives i Pastor
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Collaborà a “La Publicidad” Escriví un únic llibre de poemes, Notes poètiques Poesia és llibertat 1906, en el qual defensa la llibertat creadora i es distancia de l’academicisme i el floralisme poètics Traduí Estances 1907, d’Umar Kayyam, i Poesías líricas 1930, de Hafiz pseudònim de Kwaha Shamsudin Mohamad
Anna Canalias i Mestres

Anna Canalias i Mestres
Educació
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Poetessa i traductora.
Exercí la carrera de mestra La seva poesia es caracteritza pel romanticisme temàtic i formal de les composicions, les quals deriven de l’evocació d’universos medievals o bé orientals pel que tenen d’exotisme, de model cultural i de distància històrica Publicà els reculls Líriques , Natura , Sonets erudits i Poesies , evocació de mons medievals i orientals s d Alguns d’aquests llibres inclouen traduccions de poetes simbolistes francesos, com ara Verlaine
,
Antoni Maria Cervera i Bru
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i gramàtic.
Professà a l’orde dels mínims el 1801 Destinat a la província eclesiàstica de València el 1817, se secularitzà el 1820 i sembla que visqué a Amèrica fins el 1833 S’interessà per la música i per la poesia se’n conserva un poema llarg sobre el joc, escrit només amb monosíllabs, presentà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca una Gramática de la lengua mallorquina , avui perduda, i publicà una Nueva ortografía de la lengua mallorquina 1812 Participà en la intensa activitat teatral mallorquina del seu temps amb obres dramàtiques originals i amb traduccions de Molière Es metge a…
Júlia Butinyà i Jiménez
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Doctora en filologia romànica Des del 1992 és professora titular de filologia catalana a la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED Ha publicat articles i llibres sobre l’origen de l’humanisme català, com Tras los orígenes del humanismo El “Curial e Güelfa” 2001, En los orígenes del humanismo Bernat Metge 2002 i Detrás de los orígenes del humanismo Ramon Llull 2006 Ha dut a terme traduccions al castellà de clàssics medievals catalans, com Lo somni de Bernat Metge 2007, “El libro de los hechos” Crónica del rey Jaime I 2003 i El libro de los animales 2005 També és autora d’ Una visió…
Jesús Massip i Fonollosa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Dret civil
Arxiver, historiador i poeta.
Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de…
,
Emili Guanyavents i Jané
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en…
,
Joan Barril i Cuixart

Joan Barril
Periodisme
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí El Cafè de la República ,…
,
Testament a Praga
Literatura catalana
Llibre memorialístic i d’idees de Teresa Pàmies i de Tomàs Pàmies, publicat l’any 1971.
Desenvolupament enciclopèdic Els textos memorialístics que Tomàs Pàmies, militant dins l’ortodòxia comunista, escriu entre el 1958 i el 1962 —amb l’excepció d’un de datat el 1966— i la invasió soviètica de Praga de 1968, impulsen Teresa Pàmies a mantenir una mena de diàleg amb el pare, ja mort, a qui s’aproparà amb una voluntat desmitificadora i crítica envers la política soviètica i els seus dirigents El llibre s’inicia amb un text de Tomàs Pàmies, datat a Praga el 1958, on expressa la decisió d’emprendre la redacció d’una autobiografia —únic testament i dot que deixarà als seus fills— amb…
Les dones i els dies
Literatura catalana
Recull de la poesia completa de Gabriel Ferrater, publicat l’any 1968.
Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da nuces pueris 1960, Menja’t…
Tocant a mà...
Literatura catalana
Recull poètic en clau de dietari que J.V. Foix publicà l’any 1972.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918 , conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari es distancia del concepte de llibre autònom i acabat l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en una altra…