Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor Bibliografia…

Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia

Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà…

Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic El…

Eclesiàstic, és autor d’una Doctrina per a pàrvuls i d’un Tractat de moral cristiana Escriví nombroses poesies dins la tradició vallfogonesca, que no es conserven, i diverses peces teatrals de caràcter costumista

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català  Summa de la doctrina cristiana del jesuïta Petrus Canisius —Pere Canisi— i Breu compendi per examinar la consciència, de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala, ambdues publicades a Barcelona el 1579

Clergue, és autor d’un tractat, dividit en set capítols, per a ensenyar els rudiments de les lletres i la doctrina cristiana als minyons de l’escola, Compendi breu del que ha d’ensenyar lo mestre que està en ciutat, vila o lloc a sos deixebles per a què alcancen la benaventurança Barcelona 1630

Escriptor religiós, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Franciscà Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor És autor de Font mística i sagrada del paradís de la Iglésia 1704, exposició didàctica de la doctrina cristiana, que tingué nombroses edicions catalanes i castellanes al llarg del segle XVIII