Resultats de la cerca

Fill del governador del castell d’Eivissa Seguí Joan Sureda i Villalonga perseguit per botifler, i per això fou empresonat i emigrà Havent retornat a Mallorca, fou tresorer del patrimoni reial De filiació filipista, publicà una relació, en castellà, en prosa i en vers, de les festes de la coronació i casament de Felip V Guerrero Adonis , Palma s d 1702 i una Vida y muerte de Ramon Llull Palma 1702

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la versió, també en…

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en la qual, autoedità la revista satírica Mestre Libori  1886-87, fundada i dirigida per ell, i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni Caimaris Emigrà a Amèrica el 1888 i s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el seu ideari conservadorista catòlic pel de republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894,  La senyera dels pallars alegoria montanyenca  1927 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i…

De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern i a l’entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n’anà a França Decebut, tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac, en un darrer acte que entenia com a heroic Poeta ingenu, sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, amb…

Home polifacètic, publicà en diversos gèneres, poesia, narrativa, literatura, història, geografia i assaig De la primera etapa cal destacar, Fe y Amor 1879 i La justicia del Rey Santo Tradición toledana 1883, Cuentos incoloros , La República de Orange , Oraciones, misas y cantares 1887, La baronesa de Wilson i Breves noticias sobre la novela contemporánea El 1889 emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires Hi fou catedràtic de llengua i literatura castellanes Entre les nombroses obres publicades en aquest país cal esmentar Almanaque histórico argentino 1891 A histórico pasado, risueño…

Vida i obra Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català De jove collaborà a La Renaixença , Joventut  i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català d’aquell continent Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de La Nova Catalunya  1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes  Desde esta orilla 1952…