Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i posteriorment Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964, premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959, premi Ciutat de Palma i Pel camí del vent 1968 Collaborà al “Correo de Mallorca” i al “Diario de Mallorca” amb el pseudònim Amadís

Autor d’una sèrie d’obres de signe experimental, que participen de la creació pura, la intertextualitat generativa, la traducció i el mestissatge interdisciplinari Fosca endins 1993, Poemes mínims 1995 segona edició ampliada, 2001, Cima branca 1995, Quadern rimbaldià 1996, Llibre d’amiga 1998, Blanc 1998, Escriptura geomètrica, escriptura fractal 1999, Fulgor 2002 i Ut pictura poesis 2005 En definitiva, aquestes obres pertanyen a un cicle total articulat en tretze seccions La tretzena part, una reescriptura del conjunt, ha estat publicada a Mèxic, en la versió de l’autor el 2001…

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De porta …

Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original Selva endins 1993, XLIX sonets d’amor i contracant amorós 1997 i La realitat poètica un any voltant pel món 2000 L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novella, L’ull del faraó , publicada originalment en italià i escrita en collaboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz En narrativa ha publicat Invocacions 2007, amb Miquel de Palol Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues…

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué en la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Publicà “La Veu de la Parròquia” 1948-50 i la revista popular “Ressò” 1950-52, que fou suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins…

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1884 El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona Lo Monestir , Hivern i Lo roure vell i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona La masia , Poncella d’amor , La llengua catalana i Vilamala Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera , que fou musicat, i Mar endins , entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de…

Llicenciada en lletres per la Universitat de Barcelona, es doctorà en la mateixa universitat amb Poesia popular catalana –noreligiosa– del segle XVIII 1995 Diplomada per l’Escola de Bibliologia, ha estat directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya 1995-2012 En el camp de la investigació ha publicat Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya 1988, l’edició i estudi d’ Un incunable català retrobat 1992 i Suma de la art de arismètica de Francesc de Santcliment 2007 Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol 1861-1931 1981 És també autora de textos…

Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre del món 1990 i…

Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil Faristol 1992-93…