Resultats de la cerca

Ha cursat estudis de geografia i història Ha publicat les narracions Francesc Viadiu o La discreció d’un heroi premi Crida als Escriptors Joves Serra d’Or 1992, El cor dels enemics premi Baltasar Porcel, d’Andratx, 1994 i Històries fora de manual 1995, i les novelles L’espòs infernal 1990, Amors maleïts 1992, El comprador 1994, Madame Guignol 1995, premi Ciutat d’Eivissa 1994, Els capvespres de l’heroi 1995, Reines i peons 1996, premi Ciutat d’Alzira 1995, El misteri de Berlín 1997, premi Sant Jordi 1996, La compassió del dimoni 1999, premi Joanot Martorell 1998, La segona mort…

Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado  o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café  Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en…

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…

Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per estanys d’aigües…

Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…

Vida i obra Duc de Gandia Fill de l’infant Joan futur Joan II , duc de Peñafiel i de Montblanc, i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Mort el rei, fou proclamat príncep de Viana i, per això, és anomenat, també, Carles de Viana , títol que portaven els hereus de Navarra 1423 Passà una gran part de la infantesa i de l’adolescència a Olite, on rebé una educació excellent El 1439 es casà amb Agnès de Clèves, que morí el 1448 sense haver-li donat fills El 1440 fou governador general de Navarra El 1441 morí la seva mare, la reina…

Estructurada en tres parts, la primera, titulada “L’aventura” comprèn els títols següents Janet vol ser un heroi 1952, Homes i camins 1952, Janet imita el seu autor 1954 i Vells i nous camins de França 1956 La segona, “Els drames”, és formada per Els emotius 1956, Demà Perpinyà 1957, Les profanacions 1958, Els amants enemics 1959 i La traïció de Llavaneres 1961 i la darrera, “Els desgreuges” per El penitent 1962, Pel camí dels desgreuges 1963 i L’ascensió 1977 El pelegrí apassionat és el cicle narratiu més extens de tota la literatura catalana i respon a la voluntat del seu autor…

Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…

Desenvolupament enciclopèdic A través de la fórmula del gènere del dietari, Fuster ofereix un ampli ventall de reflexions, anotacions i aforismes amb el seu estil característic ple d’escepticisme i racionalisme Cal situar aquesta obra dins de la tradició d’indagació lliure i suggeridora reflexió de l’assagisme humanista El Diari 1952-1960 aparegué publicat com a segon volum de l’ Obra completa , encara que ja se n’havien donat a conèixer alguns fragments o alguna derivació temàtica en llibres com Figures de temps o Diccionari per a ociosos El llibre està format per un conjunt de 174 proses d…

Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…