Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic D’argumentació inconnexa, hom el relaciona temàticament amb les composicions La ↑ vida marina i↑ Poema sobre l’expedició naval de 1398 , copiades al mateix manuscrit Bibliografia Massó i Torrents, J 1932 Ors, J 1983 Vegeu bibliografia

El 1177 intervingué en l’expedició a Conca d’Alfons I, a la cort del qual residí entre el 1181 i el 1183 Se n’han conservat nou composicions de caràcter amorós amb abundants llocs comuns trobadorescs, però d’una gran riquesa mètrica i amb notables encerts poètics entre d’altres, un destacat comiat a Catalunya Bibliografia Coll i Alentorn, M 1957 “Sobre el nom d’un trobador català” Mélanges de linguistique et de littérature romanes à la mémoire d’István Frank Saarbrücken, Universitat de Saarlandes Frank, I 1949 “Pons de la Guardia, troubadour catalan du XIIème siècle” BRABLB ,…

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…

Vida i obra Cavaller El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, Lo cavaller València, 1493, 1532, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi de Barcelona Acurat en l’expressió, dins l’estil de valenciana prosa, dona un relleu especial a la vistositat i a la bellesa de l’…

Es tracta d’una peça dramàtica en tres jornades, escrita amb l’objectiu d’incitar a la lluita contra els castellans al començament de la guerra dels Segadors A partir d’un fil argumental derivat dels fets històrics, que sovint són detallats amb precisió, la peça construeix una història amorosa amb elements d’intriga i de capa i espasa, i conflictes derivats de les relacions entre personatges catalans i castellans L’obra sembla destinada més a la lectura que no pas a la representació dalt d’un escenari Fou editada a Barcelona el 1641 i reimpresa l’any següent, acompanyada d’una Loa i d’un…

Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i…

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…

Desenvolupament enciclopèdic Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a textos historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals de coneguts de la generació immediatament anterior a la seva i, algun cop…

Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia…

Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines  CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme  Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 i L’…