Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Josep Maria Vilà i Fàbregas
Literatura catalana
Escriptor.
Feu de periodista a La Veu de Catalunya i a La Vanguardia Visqué anys a la Guinea Equatorial Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya 1935, les narracions Basea 1900 1954, les novelles d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta 1957 i El poder feia vacances 1964, i l’assaig Política social 1973
,
Andreu Dòria i Dexeus

Andreu Dòria i Dexeus
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Pèrit mercantil i editor.
Mobilitzat el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial la Galera , que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’Estat alhora català, castellà, gallec i èuscar El 1967 la Galera assumí la convocatòria del premi de novella per a nois i noies Josep Maria Folch i Torres, que…
,
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…
,
Josep Sol i Rodríguez
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De formació autodidàctica, feia de pagès Collaborà a Brollador , La Humanitat , Imant , Pamflet , Rosa dels Vents , Mirador i Meridià amb articles sobre literatura, cinema, art, política i actualitat, o bé amb narracions i amb traduccions Destaquen les seves anàlisis de literatura russa i d’autors com Poe, Conrad, Moréas i Joyce, dels quals traduí alguns textos És autor del recull de contes Elionor 1935 —prologat per Joan Puig i Ferreter, de la novella Una adolescència 1936 i de la novella curta Appassionata 1937 Influït per Víctor Català, la seva obra se situa dins…
,
Ausiàs Izquierdo
Historiografia catalana
Teatre
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador, autor dramàtic, poeta i llibreter d’ofici.
Vida i obra Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575 —obra, com totes les altres que escriví, avui perduda—, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època, així com l’acte sacramental Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1859, un exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals N’escrivi dos més Lucero de…
, ,
María Luz Morales y Godoy
Cinematografia
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptora, periodista i crítica.
Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…
,
Ignasi Ferrera
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1788 feia de metge a Camarasa Noguera Era conegut també com a Ferreres, però a tots els manuscrits el seu cognom apareix sota la forma Farrera Participà amb sis composicions en les festes de la beatificació de Simón de Rojas, celebrades a Barcelona el 1766, que ja apunten els nous gustos retòrics de l’illuminisme De fet, la seva producció presenta una adscripció estètica variada, com és característic en aquesta època, ja que oscilla del barroc al preromanticisme o sentimentalisme, passant pel rococó i el prosaisme Fou el membre més destacat de la societat…
Saïd
Literatura catalana
Protagonista de Mar i cel, d’Àngel Guimerà.
Pirata, fill d’una cristiana i d’un morisc, fou educat prop de València en la tradició religiosa catòlica i en la musulmana «Mon pare era moresc, amor sentia / a una noia cristiana, i s’uní amb ella / fingint sa conversió dels dos vaig nàixer / Apar un Jesuset, la mare em deia / Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare / I amb sos petons creixia, en tant confosos / versículs del Coran i de la Bíblia, / despertant i dormint barbotejava / / Ella veia a Jesús ell al Profeta / i tan feliços eren, que semblava / com si haguessen fet pau en l’altra vida, / per tant amor atrets, Crist i Mahoma»…
Jeroni Conques i Garcia
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Història
Erasmista i traductor.
Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i…
,
Sebastià Gelabert i Riera
Literatura catalana
Glosador i autor dramàtic.
Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , possessió en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis A més, la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran prestigi en el medi rural on visqué En l’ Aplec de rondaies mallorquines , Antoni M…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina