Resultats de la cerca

Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que dirigí fins a…

Formada a Llotja Barcelona Dirigí l’Escola Municipal d’Oficis de la Dona 1911-51 Classificà els brodats de diverses colleccions i museus barcelonins Guanyà diversos premis oficials i collaborà en diverses publicacions Com a folklorista, es dedicà sobretot a l’estudi de les rondalles, de les quals en recopilà prop d’un centenar seguint les directrius de Rossend Serra , de qui fou deixeble Divulgà les seves investigacions en conferències i articles publicats a La Veu Comarcal Ripoll, Art Jove , Catalana , Catalunya , La Veu de Catalunya ,  Butlletí dels Museus  i d’altres Una selecció dels seus…

És autor, entre altres obres, dels drames La fira de Verdú 1877 i Lo corb i la guineu 1886, de la comèdia La Sileta de Riudoms 1877, de la comèdia de màgia Glòria al treball 1886, i de les peces líriques Telefonia 1878 i La tornada de l’hereu , amb música, respectivament, de JM Pla i Celestí Conti

Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus Líric d’un llenguatge cristallí, cantà virgilianament la terra camperola Publicà  Càntir de vidre 1954, Ales d’argila 1965, premi Ciutat de Barcelona 1961, Amb l’arrel enlaire 1975, premi Joan Alcover 1971 i Figures amb arbre 1978 La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber

Paleta d’ofici i analfabet, fou un hàbil improvisador, en català i menys habitualment en castellà, de romanços, colloquis, sermons burlescos i peces teatrals les sarsueles La mistaire , 1857, i Lo barber , 1858, amb música de Francesc Vidal, i diversos monòlegs i entremesos, entre els quals cal esmentar Sainete nou del senyor rector, o sia, Lo casament d’en Celdoni i la Margarida , en prosa, en diverses parts, i Lo jaio de Reus , en dos actes i en vers, clarament deutor de l’obra homònima de Josep Robrenyo Hi feu popular el pseudònim de Queri i els textos foren regularment transcrits i…

Estudià filosofia, teologia i ciències de l’educació, i treballà de professor de secundària Collaborà en diferents publicacions, com Saó  i Valencia Semanal Debutà, en castellà, amb Dédalo 1978 i Fragmentos con figuras para un vaso minoico 1979, i a partir dels anys vuitanta escriví sempre en català Partitura laberint 1984, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 1983, Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies 1986, premi Vila d’Aquàs 1985, Bagatel les 1990, Cant espiritual 1992, Pietà 1993, Cant temporal 2000, La dansa de les hores 2006, l’antologia Poesia reunida 1979-2006 2006 i  …

Advocat de professió, es donà a conèixer en la segona Antologia Poètica Universitària 1950, i traduí poemes de Jacques Prévert, el qual esdevingué una influència cabdal en la seva obra Després publicà El temps de tants dits 1960, que rebé el premi Joan Salvat-Papasseit 1959, i Cicle, bicicle, tricicle 1966 L’any 1975 guanyà el premi Carles Riba amb Seminocturn, semidiürn , llibre constituït per un únic procés verbal que s’estén des de l’onomatopeia fins a la presa de consciència del valor humà de la paraula El 1976 publicà Moviment peristàltic o Aquest home, per a mi, és una pesant bombeta…

Es llicencià en filologia anglogermànica el 1987 La seva obra literària comprèn els reculls de narracions Amnèsia 1987, Línia 1987,  Contagi 1993, La vida normal premi Ciutat de Barcelona 1999 i les novelles L’home del sac 1990, Tres és massa 1992,  Mon oncle 1996, Ablanatanalba 1999 i Farsa 2006, premi Ramon Llull, obres estretament vinculades al seu interès pels aspectes lúdics del llenguatge i a la seva dedicació a l’enigmística En aquesta activitat i també com a articulista collabora o ha collaborat en diverses publicacions periòdiques els diaris Avui i La Vanguardia , i les revistes, El…

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…