Resultats de la cerca

Vida i obra Fou metge del rei Pere el Conestable durant els anys 1464-66 Amb motiu d’una de les epidèmies que afectaren Barcelona molt probablement la del 1457, compongué el poema Contra fortuna adversa , el qual, caracteritzat pel seu elevat component retòric, gaudí d’un notable èxit El 18 de març de 1472 Ayerbe apareix documentat amb motiu d’un deute contret amb Pere Miquel Carbonell Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes

Forner d’ofici, feu estudis tècnics a la Junta de Comerç Influït per Serafí Pitarra, escriví peces costumistes La capital de l’imperi 1866, bilingüe, Un inglès a Mataró 1867, La mestressa 1869, Embolica que fa fort 1870, en collaboració amb Narcís Campmany  i Pescar a l’encesa 1871, i les sarsueles De dalt a baix , Una senyora particular i La torre dels amors Encara en collaboració amb Campany estrenà  La copa del dolor o Flor d’hivern 1867 Residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics, i, en tornar-ne, estrenà  Amor i fortuna 1910

La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà…

Probablement es tracta de Pere Joan, documentat el 1456 a la cort napolitana del Magnànim Empresonat a Itàlia, segurament al regne de Nàpols, per motius desconeguts, s’han conservat quatre poesies seves al Cançoner de la Universitat de Saragossa , datables després del 1448 dues cançons dedicades a la Mare de Déu O, Mara de Déu, senyora i Principi de malas fadas , una tercera adreçada a Lucrezia d’Alagno, amant d’Alfons el Magnànim En la pus alta fortuna , i una quarta relacionada amb el cicle de sàtires contra Bernat Fajadell  Dicatis qui us ha ginyat , qui abandonà la carrera…

Vida i obra Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició en rims estramps Sancta dels sancts, pus sou vengudal segle , la rúbrica de la qual informa que Sentcliment era naiper, és a dir, confeccionador de naips o cartes de jugar Hom considera aquesta poesia com una octina que palesa la prolongada influència que la sextina Lo ferm voler del trobador Arnaut Daniel exercídamunt dels poetes catalans Actualment hom també li atribueix el plany que ocupa els folis 101-103 del Cançoner del Marquès de Barberà , amb el qual s’inicia el grup de poesies catalanes d’aquest manuscrit Los…

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats  Carn a les bèsties  1991, premi Documenta,  Ruleta dolça  1994 i  No era la meva lletra  1999, i de les novelles  L’agulla de plata  1997,  L’escala de Richter  2001, premi Carlemany, Matèria fràgil  2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb freqüència de…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchis Sinisterra i Pierre Chabert Membre fundador de la Sala Beckett, es formà com a autor als Tallers de Dramatúrgia de Sanchis Sinisterra Amb l’obra  Sara i Simon , estrenada al Festival de Manizares Colòmbia 1994 Obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996 El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional El 1998 presentà Strip-tis , on cinc amigues celebren el comiat de soltera d’una d’elles S’ha dedicat sobretot a la direcció d’escena La presa 1999, premi de…