Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia, es dedicà al periodisme, com a redactor dels diaris El País i La Vanguardia i collaborador d’ El Periódico i l’ Avui , entre molts altres mitjans Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, ha estat també formador en oratòria Inicià la seva trajectòria narrativa amb els contes Abracadabra 1990, premi Ciutat d’Ascó i El moment d’abans 1990, premi Ciutat de Mollerussa 1989, gènere que continuà a L’obaga de la nit 1993, El país del fum i altres narracions 1995, La caça i l’amor 1995, premi Valldaura i L’harmonia…

Llicenciat en història de l’art, des del 1976 fou durant molts anys corrector i redactor de la revista Serra d’Or Molt interessat en la ciència-ficció, una gran part de la seva obra s’inscriu en aquest gènere, en el qual s’inicià amb la trilogia formada per les narracions  Damunt un blanc així com el del paper 1978 i les novelles Ofici de torsimany 1985 i Demà serà un altre dia 1987, en les quals es proposa explorar els recursos literaris de l’espai, el temps i el moviment Amb el mateix esperit experimental, molt posteriorment publicà les narracions breus  Tresgressions  2003,  El mirall…

Autor de consum, publicà una vintena d’obres en català Drama d’amor , Pasqua florida o les caramelles , La Costa Brava , entre d’altres Escriví, amb èxit, versos de cuplets, a l’època daurada d’aquest gènere

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a  Bones notícies 2001,  Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998  Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003  Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat  Marina 2010, retorn angoixant…

Estudià filosofia i lletres El 1956 rebé el premi Santiago Rusiñol per Pst Sintetitzem 1957, una novella humorística d’ambientació barcelonina i estructurada amb recursos propis del gènere de ciència-ficció, en la qual fa una crítica de les formes de vida de la societat actual

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006

Desenvolupament enciclopèdic És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑ Parlament en casa de Berenguer Mercader Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis VII, 1-424 d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi la XII, principalment i de l’ Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’havia practicat encara en la…

Enginyer industrial, el 1997, amb L’enigma de Constantí el Gran inicià una obra novellística en el gènere històric, en el qual introdueix sovint elements de misteri Centrada sobretot en l’antic Egipte, el món romà i les seves campanyes imperials, i la tradició catalana, la seva obra posterior comprèn els títols següents  El mestre de Kheops 1998, premi Nèstor Luján de novella històrica, L’anell d’Àtila Història d’una princesa 1999, premi Fiter i Rossell, la trilogia de Jaume I el Conqueridor   El punyal del sarraí , 2000  La reina hongaresa,  2001, i Parleu o mateu-me , 2001,  L’ull del…

Estudià humanitats a la Universitat de València Fou militar i intervingué en la guerra del Francès i en el pronunciament de Riego, a propòsit del qual ssinicià en l’encara poc desenvolupat gènere novellístic amb la crònica novellesca Rafael de Riego, o La España libre 1822 Després publicà les novelles sentimentals La seducción y la virtud, o Rodrigo y Paulina 1822 i La hija de las olas, o La huérfana ilustre 1829 i la històrica Las ruinas de Santa Engracia, o El sitio de Zaragoza 1831

El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc També fou collaborador de La Vanguardia En català publicà, entre d’altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968 La seva obra combina elements de novella psicològica, amb accions —sovint humorístiques— pròpies de la narrativa de gènere