Resultats de la cerca

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però…

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la biografia de…

Vida i obra Primer marquès de Llombai i quart duc de Gandia Educat a Saragossa, desplegà una brillant activitat cortesana i militar al servei de Carles V El 1539 fou nomenat lloctinent de Catalunya 1539-43, on prengué contacte amb els jesuïtes La correspondència oficial d’aquesta època, escrita en gran part en català, resta encara inèdita Mort el seu pare, n’heretà el ducat de Gandia 1543 Installat a Gandia, i després de la mort de la seva muller, el 1546 hi fundà el primer collegi de jesuïtes del món el 1548 feu la professió solemne, bé que encara secreta Doctorat en teologia a Gandia el…

Vida i obra Membre del grup Pluja Teatre, ha fet collaboracions periodístiques i és autor de narracions curtes i novelles, entre les quals destaquen El somni del mirall 1986, premi de novella Ciutat de Palma 1985 i Trinquet trincat 1999, premi de narrativa eròtica La Vall d’Albaida 1998 També ha escrit assaigs com La ciutat i els costums una aproximació a la vida quotidiana de la Gandia del XIX 2000 i Les Festes de la Safor 2001 Bibliografia Diversos autors 2006 Premis de la Crítica de l’AELC 2006 Barcelona, AELC

Es llicencià en filosofia i ha exercit com a editor, professor de català i periodista És també dinamitzador cultural i fou guionista de l’espai gastronòmic de Canal 9  Menjar i viure La seva obra sovint és ambientada a la seva ciutat natal Ha publicat les novelles Finale 1990, premi dels Escriptors Valencians 1991, Les veus de la família 1992, Mela 1997, Maig 2006 i  Ulisses II 2008, premi Mallorca 2007 les narracions Les veus de la ciutat 1999 i Germà fanal 2015, de temàtica infantil i juvenil, i el dietari Un corrent interminable 2000 Entre d’altres, també és també autor de l’obra teatral…

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’anà apoderant…

Doctora en filologia Ha publicat els reculls Remor alè 1993, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1992, A les palpentes del vidre 1998, premi Marià Manent 1997 i Tots els noms de la pena 2002 Amb Flors a casa 2007 ha guanyat la flor natural als Jocs Florals de Barcelona 2007 Els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral de l’artista i l’obligació de l’artista de celebrar el mónÉs coautora, amb Pau Sif, de l’antologia Ai València 2003 Ha estat antologada a 21 poetes del XXI 2001 i Imparables 2004

Amb una biografia d’alt compromís polític tant als anys universitaris, a la República, com a la guerra civil, que el portà a ser nomenat cap d’Estat Major de la di-visió 54 del cos d’exèrcit A i, un cop acababa laguerra, a les represàlies posteriors passà sis anys presoner a la Model de València i fou “exiliat” a Madrid —una sentència judicial l’obligà a viure en aquesta ciutat— és lògic imaginar que la seva obra, tant la periodística com la narrativa, estigui marcada per aquests fets i n’esdevingui una crònica i memòria històrica Com a periodista collaborà assíduament a “Tele-…

Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…